60 anys

No entens el món sense nosaltres: hem estat el teu objectiu, la teva raó de viure, la base de tot. De vegades, la càrrega ha estat feixuga (per tu i per nosaltres), la responsabilitat excessiva, l'exigència altíssima, però tot sovint les rialles han fet acte de presència i més enllà del nostre petit espai no hi havia res. Hem après amb tu que no hi ha massa cosa a discutir quan un pensa una cosa i l'altre, una altra, però també que davant de les dificultats de la vida l'única opció possible és un pas davant de l'altre, la cara ben alta i l'esperit alegre. T'hem entès molt millor quan t'hem pres el relleu però et seguim necessitant tant...

A tothom que em pregunta dic que no es paga amb diners tot el que has fet per nosaltres i encara fas. Tampoc no ho permetries (gasta-t'ho, nena, que per això treballes).

Sé que el millor regal que et puc fer és seguir el teu exemple, però en un dia com avui necessitava dir-t'ho i fer-ho saber a tothom:

Moltíssimes gràcies i per molts i molts anys!!!

2 comentaris:

  1. La meva felicitació pels 60!,la meva felicitació per aquesta exposició!.Sempre hem de parlar, recordar, dir amb aquesta delicadesa el que pensem dels qui estimem,oi?, tant hi hagi coses més bones o no tant. Pel que fa al blog, segur que el tiraràs endavant.Jo vaig començar amb 2,3 visites i ara estic molt sorpresa de la quantitat de persones que entren i surten!.La qüestió és entrar a tots els blogs que puguis i que et cridin l'atenció i deixar el teu comentari, és la manera de donar-te a conèixer!El blog s'ho val!Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Mercè!!! Especialment pels ànims... No sé si és l'emoció de començar, però ja tinc una llista de posts i m'he de reprimir per no posar-los tots de cop ;)

    ResponElimina