No entens el món sense nosaltres: hem estat el teu objectiu, la teva raó de viure, la base de tot. De vegades, la càrrega ha estat feixuga (per tu i per nosaltres), la responsabilitat excessiva, l'exigència altíssima, però tot sovint les rialles han fet acte de presència i més enllà del nostre petit espai no hi havia res. Hem après amb tu que no hi ha massa cosa a discutir quan un pensa una cosa i l'altre, una altra, però també que davant de les dificultats de la vida l'única opció possible és un pas davant de l'altre,
la cara ben alta i l'esperit alegre. T'hem entès molt millor quan t'hem pres el relleu però et seguim necessitant tant...
A tothom que em pregunta dic que
no es paga amb diners tot el que has fet per nosaltres i encara fas. Tampoc no ho permetries (gasta-t'ho, nena, que per això treballes).
Sé que el millor regal que et puc fer és
seguir el teu exemple, però en un dia com avui necessitava dir-t'ho i fer-ho saber a tothom:
Moltíssimes gràcies i per molts i molts anys!!!
La meva felicitació pels 60!,la meva felicitació per aquesta exposició!.Sempre hem de parlar, recordar, dir amb aquesta delicadesa el que pensem dels qui estimem,oi?, tant hi hagi coses més bones o no tant. Pel que fa al blog, segur que el tiraràs endavant.Jo vaig començar amb 2,3 visites i ara estic molt sorpresa de la quantitat de persones que entren i surten!.La qüestió és entrar a tots els blogs que puguis i que et cridin l'atenció i deixar el teu comentari, és la manera de donar-te a conèixer!El blog s'ho val!Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mercè!!! Especialment pels ànims... No sé si és l'emoció de començar, però ja tinc una llista de posts i m'he de reprimir per no posar-los tots de cop ;)
ResponElimina