De l'allioli als panellets

Quan vaig lligar el meu primer allioli... No, perdó. Quan després de molts anys d'intents vaig aconseguir lligar un allioli (ara, sí) ho hauria d'haver sospitat.



No, que sí, que alguna coca havia fet. Pels nens a l'escola, per algun aniversari...
Teniu raó, quan la intolerància a la lactosa va entrar a casa nostra em vaig espavilar una mica més... Res de l'altre món, però la coca de iogurt ja no colava...
I llavors arriba la gran i diu que els panellets aquest any els han de fer a casa, en grup. Ah, sí, i que només pot ser a casa nostra.
Ostres, ja és divendres? D'on trec les receptes? Una mica de cerca en aquests blocs de cuina... Ai, mira, aquestes receptes de la Taula d'en Bernat i la seva amiga Irene. Són ideals: senzilles, entenedores i divertides.
No deixem de pensar en alèrgies i intoleràncies: adaptem la recepta dels cocos de Vida Culinaria.
No hem tingut temps de deixar reposar la massa (sempre amb presses) i donar forma ens ha costat no sabeu com (si només féssim boletes...), ens ha costat lligar els cocos... Però tampoc no han quedat tan malament... oi? Me n'oblidava: boníssims!!!

Comentaris

  1. nenaaaaaaaaa

    quina bona olor que fannnn!!!

    mmmmmmmmmmm pinten molt bé...

    i l'allioli i rascar... tot és començar.. sobretot sobretot que mai cap amic et digui: i a tu no se't talla mai oi?? aquell dia es talla, segur! jajaja, però no pateixis pas, perquè és comestible igualment, per cert, no l'heu provat el MEU allioli, oi? ho veieu com necessitem quedar un dia...

    petons

    ResponElimina
  2. I tant que hem de quedar!!! Sincronitzem agendes...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Tres, dos, un...

Ruïnes