Els nou pisos de l'escala

• Primera planta
• Mare al cub. Si una cosa he tingut clara a la vida és la voluntat de ser mare de tres criatures i això ja ho tinc. La gran, el nen i la petita són els fonaments de la casa.
• País petit. M'estimo el meu país i la meva llengua i no entenc que no s'entengui.
• Ferida de lletres. Sempre, sempre, sempre duc un llibre a la bossa. I si se m'espatlla el cotxe, es penja la xarxa, hem d'esperar massa al metge i no tinc res per llegir??? Quan queden menys de cinquanta pàgines, en duc dos. I si poden ser d'autors del país, encara millor. I si els trobo a la biblioteca pública, tres punts. I si no hi ha cap llibre... és que hi ha uns mots encreuats!!!
• Segona planta
• En grup. Esplais, corals, esbarts, grups de teatre, ampes... Una altra manera d'entendre el lleure.
• Manetes. Acabo de recuperar la mitja, m'agrada el ganxet, he fet punt de creu, faig col·lecció de receptes, tinc el balcó ple de plantes... En aquest nou món de la virtualitat, necessito fer coses amb aquestes dues manetes.
• En xarxa. Professionalment i vocacionalment, em moc per la xarxa i m'apassiona programar-hi i bellugar-m'hi.
• Tercera planta
• Fan comèdia. En aquest país tenim grans artistes de teatre, circ, cinema... Valorem-los, estimem-los, felicitem-los, promocionem-los.
• Vet aquí. De petita, m'asseia al costat dels avis i els demanava que m'expliquessin històries. Encara ho faig ara, encara pregunto, encara m'apassiona aquesta part petita de la història, la de les persones.
• Pollegueres. No m'agrada que em donin lliçons. No suporto anar a comprar roba. Em rebenta la gent que sempre es queixa... per això només dedico un pis a les coses que em treuen de polleguera.