Tot viatjant


Nosaltres som d'allà però vivim aquí. De manera que, a l'espera que la petita se'ns faci una mica més gran i ens retrobem amb el transport públic, passem una bona estona al cotxe cada dia. Tots quatre. La petita no diu massa res, però amb els altres dos xerrem, cridem, riem, cantem, plorem, ens empipem... i juguem.

Un dels jocs que més ens agrada és el de fer petites frases amb les tres lletres de cada matrícula. Ahir, per exemple, la que ens va agradar més va ser Gelat de Xocolata Líquida (GXL) de la gran. Però el nostre descobriment més increïble que ens va tenir plorant de riure una bona estona va ser un del nen que mai més ens traurem del cap: Club Koala Martínez.

La imaginació i el caparró dels nens, que no té preu.

Comentaris

  1. sonietaSun5 de novembre del 2010, a les 11:35

    ostres, quin joc tan divertit!!!
    el provarem... nosaltres, amb les matrícules, només hem arribat a buscar números o lletres repetits! diuen mira mama sis sis!!! o be,be,be!!!... qui s'avorreix es perque vol :-)

    ResponElimina
  2. Mortadel.la5 de novembre del 2010, a les 18:21

    Quina dentera que m'agafa! Que monus! :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Obro el llibre i llegeixo en veu alta: CONTINUARÀ... Respiro tranquil·la perquè fa dies que mesuro el ritme de lectura. No vull separar-me d'uns personatges que ja són com de la família, d'uns paisatges que formen part de mi. Sé que ell se n'ha adonat. El llibre, vull dir. Per això ha afegit aquesta darrera paraula al final, una paraula que no apareix als seus companys d'edició. Ja sé perquè ho fa. No vol deixar-me desesperançada i buida, com m'ha passat tantes altres vegades. M'envia un missatge ben clar: tothom pot recordar més o menys la història llegida però només alguns la podem fer créixer. M’assec davant de l’ordinador i somric davant el full en blanc. Aquesta vegada, ja ve ple de colors. (Concurs de microrelats, 7a participació, 2016)
Segueix llegint »

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

Imatge
sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho. Incerta glòria / Joan Sales (1912 - 1984) Demà, demà és Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que va tenir una incerta glòria. Que va canviar la Colometa per la Plaça del Diamant ara fa justament cinquanta anys. Que publicava en la seva llengua malgrat tot. Que escrivia cartes personals amb vocació literària. Que no s'estava de dir el que pensava. Que va escriure i tornar a escriure i tornar a escriure la mateixa novel·la. Que tenia un amic poeta Que s'ha-de-llegir. Com el recupera algú que té un racó dalt del món ...
Segueix llegint »

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Imatge
La bola de cristall  a 10 milles per veure una bona armadura / Manel Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació. És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra . Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim " (Manel dixit). (Sí, la poesia és plena de
Segueix llegint »