Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.

Imatge
Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la

A cal fuster hi ha novetat

Imatge
Ho sap tothom i és profecia  a  Onze Nadals i un Cap d'Any / J. V. Foix Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Hi ha una mena de cosa que en diem l'esperit de Nadal. Cal sentir-lo, no si val fer-ho veure: m'estimo més el malcarat que ajuda sense que ningú ho sàpiga que el que figura més que ningú però no s'ho creu . No té res a veure amb regals, amb grans dinars, amb anar a totes les misses. És més aviat un somriure, una nadala desafinada, una mirada còmplice . Vaig patir una estranya al·lèrgia al senyor Foix quan era adolescent però l'he redescobert gràcies a uns senyors molt divertits que es diuen Dijous Paella i que en van fer una versió rumbera del seu poema al disc Altres cançons de Nadal 3 ( Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona ). Encara em fascina  la grandesa del poeta capaç d'expressar d'una manera tan senzilla el que per a ell era aquest esp

un tremolor d'herba tocada / per l'esbatec del primer vent del dia

Imatge
L'acte darrer a  Realitats / Joan Vinyoli Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora . Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent. Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble . Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí. Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri el

En un instant

Imatge
Vet aquí que una vegada, sembla que faci molt i molt de temps, tenia una nena que encara demanava el xumet i dormia amb el pare i la mare i anava a l'escoleta... Fa una mica més de tres mesos va començar la transformació. M'hauria d'haver preparat. Ara... ...ni recorda els xumets, són de nens petits (els va regalar a la seva cosina petita dos dies abans de començar l'escola) ...va a l'escola dels grans ...escriu el seu nom ...es vesteix i despulla pràcticament sola ...coneix moltes lletres i números ...corda i descorda botons ...dorm al seu llit (tot i que de vegades, fa escapades al nostre, amb nocturnitat, sense despertar-nos) ...pedala el seu tricicle des de fa un parell de setmanes És un privilegi tan gran assistir a la creació d'una persona!!!

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula

Imatge
Horacianes / Vicent Andrés Estellés Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com tantes coses a la vida, t'hi trobes sense adonar-te. Un dia vas a una reunió. El següent t'ofereixes a donar un cop de mà. Després t'hi afegeixes, primer en un discret segon pla, però després vas opinant i vas entenent com funciona tot plegat. T'adones que hi ha coses que no t'agrada com van , que creus que s'haurien de canviar, però no fas el pas perquè tens tanta feina, no tindràs temps, aniràs molt més de bòlit. No ho pots resistir. Un dia, endreces les actes, fas un nou plantejament, ho remous tot. Es podia preveure. Havia d'arribar el dia. I ha arribat. Ja sóc la refotuda presidenta de l'AMPA de l'escola. Només espero no fer-ho massa malament i recordar que el meu nom s'ha d'escriure en minúscula perquè només és amb la implicació de tots que farem feina. I això sempre que ens llevem d'hora, molt d'

Moment 2#4

- I qui decideix que hi ha dies mundials de les coses? No, no m'ho diguis: elcorteinglés. - (Se sent un fort petard el dia de la treva) Això és ETA que no s'ha pogut aguantar. - El papa dorm. El portes tu a coll. No sé si començar a preocupar-me per l'especial sentit de l'humor del meu fill...

Still (Encara)

Imatge
Still  a  North / Elvis Costello Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Quatre ratlles per a la noia meravellosa que duu el meu abric. Apuja't el coll, t'abraçaré fins que claregi. Encara. Des de les ombres, aquesta flama nova donarà llum a tot el que portem des del passat. Estàs feta de cada amor i cada retret fins el dia que ens vàrem conèixer. No hi ha cap paraula que em faci por escoltar llevat d'"Adéu, estimat". Encara. Corria sense moure'm. Ara dius el meu nom i el meu pols s'accelera. Se'm poden escapar les paraules però no poden menystenir el que sento quan prems els meus llavis amb els teus dits. Vull petonejar-te amb pressa i xiuxiuejar-te coses que et facin posar vermella i que em diguis "Calla, no diguis res". Encara, encara. (traducció lliure i segurament dolentíssima de la lletra de la cançó que em fa valorar encara molt més

Perquè, més enllà, hi ha el miracle del nom de les coses

Digues que m'estimes encara que sigui mentida / Montserrat Roig Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona El virus de la lectura té diversos focus d'origen. Cadascú se sap la història. El meu pas de l'adolescència a la maduresa va venir marcat pels articles a la contracoberta de l'Avui de la Montserrat Roig. Vint anys després encara em dóna un cop de mà. "De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important."

Dona d'empenta, d'una edat estupenda

Imatge
Exerceixes de mitjana. No tens cap intenció de passar desapercebuda per la vida . Les coses clares i la xocolata espessa, encara que tant les paraules com el menjar et portin problemes. I què? Vas passar un any amb les mans encetades. Et veig amb les trenes, el teu somriure i les terribles butllofes. Però cal molta força per tombar una muntanya i tu no només no et deixes tombar sinó que les dificultats et donen encara més força per avançar. Vas complir amb el que l'època exigia, mestressa de casa, casada amb dos fills, i quan els vas tenir una mica espavilats va sortir el teu veritable jo: graduat escolar, oient a la Facultat de Teologia, tresorera de l'Associació de Famílies, col·laboració amb diverses ONG, paradetes, organitzar i repartir roba i menjar... I ara la xarxa, els correus electrònics, els blogs... El teu home t'estima i t'admira. I tu l'estimes i l'admires. Potser per això us baralleu tant. Ell és el teu puntal. Tu ets el seu puntal . I la res

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure

Imatge
Cançó a Mahalta / Màrius Torres Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona La gran, avui, és una mica més gran. No passa res, princesa. Aquest és el camí. Som aquí. Sempre hi serem. Compta amb nosaltres.

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules

Imatge
Nosaltres, ben mirat  a  Paraules al vent / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona A casa, sopant, la petita se m'acosta: - Mama, el tete m'ha pres la O. - Què dius, videta? - El tete m'ha pres la O! - La mare no t'entén. - El tete m'ha pres la O!!! Miro la nevera. Hi tenim moltes lletres-imant per jugar. - No, mira, carinyo, la O és aquí. - No, mama, no. Se'n va. Torna amb una cadira de vímet amb el nom del seu germà. M'assenyala la O del nom. - Ho veus, mama. El tete m'ha pres la O A partir d'aquí, dures negociacions sobre la pertinença de les lletres dels noms de tots els membres de la família.

El lent record dels dies

Imatge
que són passats per sempre. Cementiri de Sinera / Salvador Espriu Catàleg de lectura pública  / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Ni Halloween ni Castanyada. Com a molt moniatos al forn que feia la mare (les castanyes no ens feien gaire el pes i els panellets tampoc).   A casa nostra, de tota la vida n'hem dit Tots Sants . I punt. La tradició familiar del dia era anar al cementiri del poble de la mare. Donàvem la volta. Els primers anys, els morts no tenien passat. Massa aviat vaig tenir algú a qui portar flors. El que més m'agradava era que el cementiri es transformava en la plaça del poble : la gent hi fa petar la xerrada, hi havia rialles, condols, fins i tot hi ha qui hi venia loteria de Nadal. I les històries: aquí hi ha el de Cal Dallò, aquí el de Cal Daixò, que som parents... No sóc al poble i no aniré al cementiri avui. A la capital són massa plens i despersonalitzats. Potser m'hi acostaré algun altre dia amb la gran a dur flors

Tot fent bugada...

Imatge
... ja fa un any que miro el bellugueig dels navegants del meu portal estant. No totes les veïnes han tingut temps de treure el cap . N'hi ha una que us voldria explicar històries, però sempre acaba fent-se enrere. La que treballa en grup, no té mai temps perquè quan no és una cosa, és una altra. Sens dubte, la lectora és la que ha establert rutines i ha trobat el seu forat. També tenim la sentimental, que va fent escrits a tort i a dret, dedicats i concrets, quan li sembla bé. La gran, el nen i la petita van traient el nas. I a la futbolera la tenim calladeta perquè, per un dia que parla del Barça, perden la final. M'agrada aquest raconet , me'l vaig fent meu, i no tinc pressa per arribar enlloc perquè m'agraden els espais tranquils, les paraules justes i els amics fidels. Acosteu-vos sempre que vulgueu i trobarem una estona per fer petar la xerradeta a l'escó del portal del carrer de les Bugaderes, 39. Una mica més encara...El Passeig de Gràcia s'ha llev

Feliç qui sap

Imatge
córrer per boscos, estimar els arbres i tornar amb la sentor d'espígol. A favor meu, nostre / Marta Pessarrodona Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Segurament es tracta d'això, no? Gaudir de les coses bones que ens passen . Sempre estem més pendent de les altres: els diaris, les converses. Sempre parlem del que no ens agrada. Però avui no toca, ara no toca, aquesta estona no toca. Ens hi enfrontarem, tot arribarà, però després. Fixeu-vos en aquella colla dels EUA. S'ajunten uns quants i decideixen que avui és el dia de proclamar que ens agrada la llana ( I love yarn day ). Només els que ho hem practicat sabem com de relaxant, absorbent, calmant pot arribar a ser teixir i teixir i teixir... Feliços i felices nosaltres, els que sabem trobar els grans moments en les cosetes petites . Per molts anys, sonieta !!!

On la vida fuig, on no podem arribar nosaltres

Imatge
Aquesta nit és enorme, sembla mentida Els cossos oblidats / Salvador Iborra Una bicicleta. Un ganivet. Un poeta mort. Injust. Indecent. Innecessari. Que en restin les paraules.

Només voldria parlar amb tu

Imatge
Recordo perfectament el moment en què et vaig conèixer. Tu no, ja ho sé. Era una entre 80 i tu un entre 15. Et vas aixecar i ens vas saludar amb aquell moviment de cap i de mà, el somriure giocondià , l'eterna mirada perduda. Van haver de passar set anys perquè ens n'adonéssim, milers de paraules i converses, relacions que no eren, esquerdes cicatritzades, pessigolles furtives, roses dedicades, fins i tot una possíble torticoli. Als altres els pots enganyar, a mi ja no. Darrere el posat seriós, distant, silent que exhibeixes en societat, hi ha un sentit de l'humor immens, una generositat sense barreres , una fidelitat a qui estimes i t'estima. Et defenses amb escenaris negres de futur per poder valorar qualsevol espurna d'èxit que vingui al darrere. L'estratègia t'ha permès redreçar el camí quan els altres (o tu mateix) et feien perdre el rumb. De vegades en pagues un preu alt però mai han arribat a tombar-te. Has tingut, tens i tindràs una banda sonora

Mai cap amant no ha gosat arribar

Imatge
al lloc extrem des d'on tu m'acarones Sal oberta / Maria Mercè Marçal Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Un poema que comença d'una forma tan eròtica i sensual, multiplica per tres la seva bellesa quan descobrim que les carícies neixen a dins nostre. Sento enveja de les panxes vives, encara que de vegades les carícies siguin coces, encara que dugui vint-i-set mesos d'embaràs a l'esquena, encara que tot prengui sentit al tenir-vos al meu costat. Però aquell mar gronxant-se dins meu, dins de la Marçal, dins de tantes i tantes i tantes dones...

Jo no venc l'escalfor d'aquesta boca

Imatge
ni amb diners, ni per força, ni de franc L'hostal de la Glòria / Josep Maria de Sagarra Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Dimarts farà 50 anys de la seva mort. Clarors i llums, diuen . Però sempre m'he sentit bategar a la sang la seva poesia. Vaig començar amb el teatre i va ser després que va arribar la resta. La Vida privada, no fa pas gaire. A la iaia li agradava que li recités la part final de la Rambla de les Floristes. Me'n sé uns quants fragments. He representat les Vinyes del Priorat. Però em queda pendent una de les més representades del teatre català: l'Hostal. Encara que fos en un racó, amb el paper més petit. Les seves heroïnes (tantes dones!!!) i els seus arguments potser no són políticament correctes avui en dia, potser són històries amb altres morals. Però els seus versos sempre seran a la vora dels meus llavis . Com que no he trobat enlloc la part final de l'obra on apareixen els versos qu

El que m'agrada de l'aigua

Dilluns moria en Jordi-Pere Cerdà , un poeta prestigiós de les nostres lletres que jo no coneixia de res. No me n'avergonyeixo pas: tres fills, la feina, la de fora i la de casa. No puc saber-ho tot ni ser a tot arreu. El que m'hauria avergonyit és que coneixent aquesta pèrdua, no fes el petit esforç de buscar-ne ni que fos un vers. A mi de l'aigua m'agrada quan cau suament acaronant les finestres un dia de pluja. O sentir-la rodolant gola avall, ben fresca, quan tinc set. O lliscant al llit d'un riu, arrodonint les pedres i trasformant-se constantment. O en forma de núvol. O entelant el mirall després d'una dutxa calenta i plaent. O freda i nevada. O tèbia i salada. O calenta i infusionada.

Ai si aquestes miradetes / poguessin calmar la meva set...

Imatge
Hi ha una part del que entenc per poesia que és joc i tradició. Avui no us puc donar autor ni obra perquè desconec d'on va sortir aquest vers. Només sé que de tota la vida, quan ens hem trobat tota la família (la de la banda de la mare) per fer alguna festa, de vegades la iaia i una tieta, de vegades dues tietes, de vegades amb la mare, fins i tot alguna vegada jo mateixa amb alguna d'elles, hem representat el que nosaltres anomenem la Declaració d'amor per les Rambles de Barcelona. Aquest cap de setmana, el passat, vam tornar a tenir trobada familiar. Ens vam trobar al poble dels avis, tots plegats, per primer cop des que la iaia no hi és. No, no som la família perfecta. Com totes tenim les nostres coses. Però en tenim una que ens fa especials: quan ens ajuntem, cridem, cantem, ens abracem, fem teatre, ens petonegem sorollosament, caiem per terra, recitem, bevem, mengem, ens pixem (literalment) de riure . I en aquests moments tan especials, quan ens mirem s

Ara el que cal és que tot recomenci

Imatge
Cançó després de la pluja a El poble / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Apurant els darrers minuts del divendres, retrobo els meus posts en directe perquè, no seré original, també se m'han acabat les vacances. Remeno els llibres de poesia per trobar-hi un vers escaient i penso en tot el que ha passat avui, en aquesta Constitució que cada cop sentim menys nostra, en les sentències contra una llengua que és la dels meus pares i la dels meus fills, i no pas una llengua d'odi sinó d'unió, de companyia, de camí. A l'atzar, un vers que ho engloba tot. La màgia de la poesia. I la força de la música perquè si tot ha de recomençar, hi ha tantes coses per fer...

Els tres de la petita

Imatge
La contemplo des de dalt perquè espero poder-me-la mirar des de baix algun dia. Les seves cuetes donen corba a uns cabells que sempre busquen la perpendicular i que em recorden que els testos s'assemblen a les olles, no en són la còpia perfecta. Riu per tot i li agraden les bromes, fer-les i que n'hi facin. On queda la nostra petitona que va arribar quan gairebé ja no l'esperàvem? Segueix aquí, en els xumets que es resisteixen a marxar i en la seva mirada blava i misteriosa . Les paraules fan cua al seu cervell perquè té pressa per fer-les servir i diu "No cal" quan vol dir no, i diu "I tant!!!" quan vol dir sí. No li agraden els crits i les baralles, s'estima meś les cançons i els contes. Que li expliquin i explicar-los, passant les pàgines i inventant noves escenes per als mateixos personatges. Els animals li fan respecte però diu que ja li agradaran quan sigui gran. No pot entendre fer l'aperitiu i no oferir olives i patates a tots els q

Les llàgrimes sonores i arteres i abundants

Imatge
les armes de llur guerra civil contra els gegants Infants a Saló de tardor/Pere Quart Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Ens omplen la vida però és a les vacances, quan compartim tant de temps, que els veiem en la seva plenitud, amb virtuts i defectes. Res ens omple tant, però res ens lliga tant, perquè ens fan responsables i, com va dir la meva llevadora, són per tota la vida. Però no són nostres. Nosaltres els hem regalat la vida i és seva. Tot just podem indicar-los el camí i ells triaran el seu. Nosaltres som els gegants i, més d'hora que tard, ens declararan la guerra amb llàgrimes atrevides ( sort del diccionari ). Mirarem de fer-la de pessigolles.

Tot el que hem volgut / només espera un gest

Imatge
Dóna'm la mà , a Poetes/Lluís Llach Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Donar la mà per avançar sembla senzill, però no ho és tant. No és el primer poema amb aquest títol del que parlo. Als poetes els agraden els gestos senzills. El segon vers, el gest. El primer vers, tot el que volem. Grandesa i petitesa, tot en un. No diu que sigui fàcil, només que cal voler-ho i que és millor no fer-ho sol. Per cert, no m'equivoco. El vers és del Martí i Pol però no sé si l'ha arribat a incloure a un llibre o directament el va escriure perquè el Llach el musiqués.

Un prat ben verd sota d’un cel ben blau

Pirinenques  de   Les disperses / Joan Maragall Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquest s'ha de llegir en veu alta, amb tantes l i b que ressonen a la boca. Si pot ser, al bell mig del Pirineu i anar seguint les instruccions... Ja m'hi veig.... Aquest costa de trobar, oi? Va, el poso sencer, per si la temptació pot més que vosaltres: Ben ajegut a terra, com me plau el veure davant meu en costa suau un prat ben verd sota d’un cel ben blau! Comencem bé, ajaguts per terra... I en les albes la gran bellugadissa de les fulles d’acer que el vent eriça amb tants reflexs de llum enlluernadissa. Sí, una mica de ventet, sense passar-nos... I el sol estès per tot. I el rec com cau escumejant avall la costa suau del prat ben verd sota del cel ben blau. El rierol sonant... Tots els membres caiguts, tot jo per terra, buidat de tota força i sens desig, la pensa poc a poc se’m desaferra… Mmmmm, ja no hi sóc... I em vaig tr

Jo us daré foc per cremar-les

Imatge
A mos bescantadors  de   Flors del calvari / Jacint Verdaguer Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Donar les gràcies als que t'odien. Molt de mossèn, direu. Molt de mirar de tirar endavant, dic jo. No us talleu: trobeu-me espines, males herbes, el que volgueu. El foc ja el poso jo. Em sembla detectar-hi molta ironia. I molta elegància. I, perquè no, mala bava i tot.

Res no ens pertany i som senyors de tot

Estimada Marta / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Avui és la festa del nom de la presidenta de l'escala. Potser que li fem els honors i, tot i repetir poeta, compartim el vers d'un llibre d'homenatge a una Marta concreta que, com sempre es diu, el fa més universal. Contradictori però vital com n'hi ha pocs: la llibertat del que no pensa que pot perdre sinó que sempre guanyarà.

Estimo tant / la vida

Imatge
Que la faig meva / moltes vegades Al cor de les paraules /Montserrat Abelló Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Els versos eren tan petits... Els he hagut de posar tots quatre. Tot i que les dues primeres paraules, el primer vers, tot sol, obrint bé la boca amb la darrera a però sense oblidar l'n amb un lleuger regust de t, ja són un bon xarop matinal o el millor dels somnífers. Però el segon i el tercer ens recorden que hi ha un regal i que es nostre. El darrer, que ens ho hem de repetir les vegades que calgui per ser-ne conscients.

Brindem per cada pas donat

Imatge
[...] I uns petons que són com l'aigua Moments de cristall d' Escapistes / Inspira Avui m'avanço un dia a la publicació poètica, però tinc una raó de pes. De vint anys de pes. Si després de deu dies de tendes de campanya, banys a un riu gelat del Pirineu i latrines, en un estat deplorable i sabent que quan arribis a casa no sabràs si decantar-te pel plat de macarrons, la dutxa o el coixí, decideixes començar alguna cosa, és evident que la cosa ha de durar. Tres fills després seguim aquí, combinant defectes i virtuts en un petit paradís on anem bevent la vida a glops petits , brindant per cada un dels passos i assaborint els petons i els moments de viatges interiors. I aquesta cançó té totes les paraules, les necessàries i les suficients, per explicar com és això que ens omple cada dia. Va arribar com si fos un regal a mida del meu aniversari però ens inclou i ens bressola a tots dos. No deixem de tremolar.

Et fas amb les paraules

mestressa de les coses En el desig cicatritzat i en l'ombra  de La germana, l'estrangera / Maria Mercè Marçal Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Es poden dir més coses en menys paraules i d'una manera tan contundent? Ho veieu com la poesia no ha d'estar plena de paraules incomprensibles, de mitologia grega i romana, de referències limitades a ben pocs? I la Marçal no s'està de rematar-ho amb quatre versos més que no puc incorporar perquè l'heu de buscar i de seguida el trobareu . Omplim-nos de paraules. I serem les mestresses (la NOSTRA paraula, noies) de tot.

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Imatge
La bola de cristall  a 10 milles per veure una bona armadura / Manel Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació. És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra . Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim " (Manel dixit). (Sí, la poesia és plena de

Tindrem la mida de totes les coses

Imatge
només en dir-nos que ens seguim amant. Dóna'm la mà  a L'irradiador del port i les gavines / Joan Salvat-Papasseit Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Sant Joan és festa gran a la meva família. Se'n diu el pare i el germà i, a sobre, la meva germana va tenir la punteria de néixer el dia després. Per engrandir la festa, aquesta festa de la llum amb els dies més llargs de l'any, lo meu carinyo i jo vam decidir casar-nos pels volts de Sant Joan. Vam tenir un dia clar i llarg, amb una calor suportable, i una companyia fantàstica. Els versos d'avui es van llegir i cantar aquell dia, i ens acompanyaran sempre. Com el moment solemne, que tenim ben present, en què enlloc de dir el conegudíssim "en la salut i en la malaltia..." o respondre únicament "sí", ens vam mirar els ulls i vam dir que procuraríem estimar-nos i ser-nos fidels tots els dies de la nostra vida . Els projectes han de ser factibles

Moment 3#3

A diferència d'altres dies, destapo la banyera abans d'agafar la tovallola. Ella encara no n'ha sortit i mira l'aigua com es va escolant: - I jo què, mama? Marxo amb l'aigua?

Temps era temps hi hagué una vaca cega,

jo sóc la vaca de la mala llet!!! Vaca suïssa  a Bestiari  / Joan Oliver "Pere Quart" Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquesta setmana fa 25 anys de la mort d'una fera de les lletres catalanes, el mai-prou-valorat Joan Oliver, àlies Pere Quart. La meva admiració ja queda demostrada en el fet que paraules seves presideixen aquest el meu i vostre blog. El que més m'agrada de l'Oliver és la capacitat de fer ús de la poesia en tots els moments i situacions , amb totes les finalitats. És un poeta complet que no es limita a sofrir, lamentar-se, sinó que s'indigna, que riu, que explica... La vaca suïssa és una vaca indignada, ara que sembla que ho estem tots. Però per fer-se valer utilitza la paraula i, no només això, també la poesia. I li diu al Maragall que de vaca cega, res, que ho veu tot i està empipada. I, posats a fer, m'estimo més enviar al botavant al munyidor, la galleda i el tamboret de fust

Més enllà de tenir-te no hi ha res

Un sonet per a tu a Andorra : postals i altres poemes / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquesta vegada un sol vers, el que tanca el sonet, el que fa que el sonet sigui brillant. Fins aquí passeja, especula, diu alguna cosa... Però és en el darrer instant on el poema pren tota la força. L'heu de dir en veu alta i amb una imatge a la ment. Jo n'hi poso quatre.

Voldria, ni molt ni poc...

[...] sense dubte, ni enveja ni enemic Aiguamarina, d'Àncores i estrelles / Josep Maria de Sagarra Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona La meva iaia era actriu. Ho duia a la sang. De les del grup del poble. I sempre li tocaven més aviat els papers còmics. Però va tenir el seu moment de glòria, mai millor dit, amb l'Hostal de la Glòria del Sagarra. Per això, quan la Companyia de la Maria Matilde Almendros va venir a interpretar-la, no ens la podíem perdre. Ens van dir que érem massa petits, però els meus cosins i jo hi vam insistir. Aquella tarda vam tenir tempesta d'estiu, de les que verdegen el cel, i tot el poble va quedar a les fosques. Érem de Festa Major però només una activitat es va mantenir: la representació de l'obra, amb llums de gas. És la primera obra professional que recordo i me'n vaig enamorar. Del teatre. De l'obra. De Sagarra.

Moment 2#3

- No he dit mai que no sigui amiga meva. Només que, de vegades, és absolutament insuportable.

Car no hi ha sal per guardar les paraules...

...sinó els llavis dels fills i els vostres versos. Poesia completa / Maria Àngels Anglada Edicions Vitel·la  /  Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Tot i que de petita que recito versos, ho he fet sempre en família. Però el grup de teatre del que ara ja formo part em va oferir l'oportunitat de recitar en públic. A bodes em convides!!! Allà em teniu mirant de transmetre aquest immens amor per les paraules a un públic (en general, escàs, perquè ja sabem que la poesia provoca al·lèrgia en un percentatge molt alt de la població) però sobretot gaudint de l'oportunitat de descobrir dues poetes brillantíssimes que desconeixia totalment. L'Anglada no és fàcil però la preparació de l'espectacle volia que la recitéssim més i més i més i, de cop, les seves paraules eren teves, prenien tot el sentit. Tot el sentit.

No ho facis

Sóc mare vocacional. El famós rellotge biològic se'm va encendre als 20 anys. El cos, l'animal que duc a dins, però també el cap em demanaven a crits ser mare. Per circumstàncies de la vida, vaig trigar nou anys a ser-ne per primera vegada. Un amic em va dir que el meu estat natural és l'embaràs. Mai m'he sentit tan plena , tan plàcida, tan equilibrada com durant els tres embarassos. I a les poques hores de tenir-los, hauria actuat com una lleona amb els meus cadells si algú me'ls hagués volgut prendre. Però tu, que encara no ho has fet, que no sents cap mena d'interès per ser mare, que tens altres inquietuds, interessos, ja t'ho has pensat bé? Perquè no és només la quarentena, la lactància, els bolquers, els metges, els plors, els banys, l'estimulació, les vacunes, l'escoleta, els cangurs, els consells contradictoris que et converteixen sempre en un no-ho-estàs-fent-bé, la trucada de l'escoleta que et fa saltar el cor, els dubtes i més dubtes

El meu amor no entén la paraula morir...

...per estimar-te sempre, no em necessita a mi. Contra la mort / Pere Rovira Editorial Proa / Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona He descobert el Pere Rovira en aquest llibre. No n'havia sentit a parlar mai. Ja ho dic sempre, sóc lectora vocacional, no professional, i el meu univers de lectures es forma tot sovint per l'atzar. Em va enamorar amb un altre vers però aquest, que apareix a la contraportada del llibre, em va seduir totalment. En aquest llibre ens hauríem trobat amb l'àvia: rima! I tant que rima. Rima i llisca, rima i acarona, rima i se t'emporta... No fa gaire una amiga em va dir que no li agradava la poesia. Penso que s'equivoca però no ho sap. El problema és que encara no ha trobat els versos que la facin estremir cada vegada que els llegeixi, per més vegades que ho faci. M'està costant molt ser constant amb el blog. Em proposo el repte de penjar un o dos versos a la setmana, seguint els

Vint-i-un entre els cinc

Imatge
Us ho vaig avisar... A casa nostra, és una bogeria!!! Ja sé que ho hauria de repartir durant l'any (el compte corrent pensa el mateix). Que tot són cues, que no sempre trobes el que busques, que tot l'any són buides i som tan bojos de fer-ho per Sant Jordi. Però ens agrada tant... En definitiva, entre els cinc, vint-i-un llibres amplien la nostra biblioteca. Dels vint-i-un, sis són meus, lo carinyo, tres, i quatre per cada criatura (d'aquests, tres a la botiga de segona mà per recollir diners per la biblioteca de l'escola). Només una nota punyetera: els seus tres superen en pàgines els meus sis . Els meus, tots catalans: Alcàntara, Bosch , Cornudella, Rojals, Solsona, Teixidor. I encara m'han quedat Erra i Rovira. M'esperaré al Sant... o a que els tinguin a la biblioteca. He començat per la Bosch. Una bogeria de llibre d'autoajuda, però no per als lectors sinó per a l'escriptora. Què té que m'encanta llegir les seves al·lucinades? El vertigen

Els testos milloren les olles

Imatge
Un dia et planteges que podria aprendre a fer ganxet. Trieu el model i el fil. I en surt això... Sí, d'acord, tu hi has afegit les dents i els ulls-botons que ella ha escollit. En fa un segon per a un amic invisible i ja no li cal tanta ajuda. Compreu més fils. Fas quaranta anys i, no saps com, et fa un regal... I mentre tu fas dos intents d'ous de pasqua (el segon una mica més reeixit) ella, sense patró, et planta això... I penses que sí, que era el moment, que hi té gràcia... mentre t'eixugues les baves que rellisquen barbeta avall.

Les paraules que toquen

Jocs Florals de l'Escola. Només poesia. Els de 2n s'hi estrenen. Llegeixen els guanyadors, en ordre invers. Quan llegeix el primer, el text em sona... Bé, no em sona, el reconec immediatament. Dels quatre versos, dos són el començament d'una poesia d'una poeta infantil molt admirada, si més no, per mi. És molt evident que la frase en qüestió és complexa per a un alumne d'aquesta edat. El tema és que no només ha guanyat sinó que l'Escola decideix enviar la poesia al concurs a nivell superior. Ho saben? Els ho he de dir? Em diuen que es podien "inspirar" en poesies conegudes i no crec (no vull creure) que el nen en qüestió ha copiat, però tinc una sensació estranya al cos. No m'agrada el que ha passat. M'estimo més paraules menys precises però més reals. I no sé què he de fer...

Breu resum de Rams a Pasqua

Imatge

Ompliu-vos de paraules!!!

Imatge
Tothom ho sap (i és profecia)*. Sant Jordi és la meva festa. Al bell mig de la primavera, ja hem amagat la llana i encara no hem tret el fil. I tot un país es posa d'acord per sortir al carrer i llegir!!! Passejar-nos entre llibres i regalar-nos aquestes flors de color de sang per dir que ens estimem i que estimem les paraules i estimem el nostre país!!! M'exalta el nou i m'enamora el vell*!!! Aquest any a més, amb tanta devoció que li tinc, Sant Jordi em duu un regal més immens encara. Avui obrirà la bocassa un drac benigne que ens vol viatjant amb la rosa mig desclosa per milers de països imaginaris, el somni d'una mare ferida de lletres, un temple dels llibres: una biblioteca. Tan i tan i tan a prop de casa que molt em temo que algun dia m'hi trobareu en sabatilles. Digueu-me que hi sereu, que passejareu, que llegireu ni que sigui només un vers d'una poesia, ni que sigui només una pàgina d'un bon llibre, ni que sigui olorar-lo i fullejar-lo. Deixeu-vo

De cap per avall

Imatge
La mare volia esperar que fos Sant Jordi. Ja estava acostumada als embarassos llargs, era el tercer. Però ell no volia esperar i el Divendres Sant de fa trenta anys (i alguns dies, ja sabem com va això de la Setmana Santa) el van ajudar a néixer, com a nosaltres dues. La iaia ens va dir que era un nen i només tenia unes hores quan el vaig tenir en braços . Només uns segons, estava massa impressionada: se'ns assemblava tant!!! I era el meu germà petit, el que no havia d'arribar perquè vostè-no-pot-tornar-a-quedar-embarassada-amb-aquesta-matriu. Encara tinc les imatges enregistrades. A la memòria dels deu anys. Diuen que els nascuts en Divendres Sant tenen una gràcia i jo us he de dir que el meu germà les té totes. És un gran amic, un escoltador impecable, d'accions útils més que de paraules sobreres, un braç on agafar-te si et perds . Sap què vol i què no vol de la vida i no li cal seguir la moda però tampoc refusar-la sense solta ni volta. L'he vist volant i fent vola