i tenim en quim gutierrez, ostres aquest noi que guapot que està jijiji
i jo vaig veure l'anunci i vaig pensar... i qui coi son aquests altres 4... sonia!!! inculta!! que no estàs a la page musical... ahaaaaaaaahhh els amics de les arts... vostè perdoni :-)
Obro el llibre i llegeixo en veu alta: CONTINUARÀ... Respiro tranquil·la perquè fa dies que mesuro el ritme de lectura. No vull separar-me d'uns personatges que ja són com de la família, d'uns paisatges que formen part de mi. Sé que ell se n'ha adonat. El llibre, vull dir. Per això ha afegit aquesta darrera paraula al final, una paraula que no apareix als seus companys d'edició. Ja sé perquè ho fa. No vol deixar-me desesperançada i buida, com m'ha passat tantes altres vegades. M'envia un missatge ben clar: tothom pot recordar més o menys la història llegida però només alguns la podem fer créixer. M’assec davant de l’ordinador i somric davant el full en blanc. Aquesta vegada, ja ve ple de colors. (Concurs de microrelats, 7a participació, 2016)
Cada dia, tots dos anàvem a aquell lloc tan estrany on les paraules eren silencioses i no hi havia fronteres. Sèiem un davant de l’altre, prop de la finestra, perquè la vida de fora es barregés una mica amb les històries de dins. Deixàvem els trastos i miràvem l’estat de les plantes del terrat. Sospiràvem profundament i triàvem el llibre del dia. Sense idees prefixades. Una portada, un títol, una olor... Tornàvem a seure, ens miràvem i tres, dos, un... Primer, desapareixien els sons. Després, el mobiliari, la finestra. Podíem anar al desert africà d’abans d’ahir o al planeta més llunyà de demà passat. Una hora de rellotge i l’aterratge. Finestra, mobiliari, sons i la seva mirada. Ens aixecàvem i sortíem, però ja no érem les mateixes. Una duia una mica de sorra a la sabata. L’altra, la cicatriu de l’adjectiu idoni llençat al moment perfecte. (Concurs de microrelats, 2a participació, 2016 i guanyador del concurs)
Al peu de les ruïnes, m'empetiteixo Al cim de les ruïnes, hi brota l'esperança. Darrere les ruïnes, hi torna a sortir el sol. Una proposta de Relats conjunts
ja m'ho imaginava que era aquest anunci... però es que no el podem veure des de la feina, ups!
ResponEliminaestà bé que de tant en tant algú ens recordi la de coses que tenim sense sortir del país
i tenim en quim gutierrez, ostres aquest noi que guapot que està jijiji
ResponEliminai jo vaig veure l'anunci i vaig pensar... i qui coi son aquests altres 4... sonia!!! inculta!! que no estàs a la page musical...
ahaaaaaaaahhh els amics de les arts... vostè perdoni :-)