Polseres vermelles

Fa 25 anys que visc dues vides. A mi no em deixaven ni tan sols entrar a l'hospital: l'havíem de saludar des de la finestra. I només teníem 7 o 8 anys. Només li quedaven mesos, però va resistir fins als 15.

Hi ha qui diu que l'Albert Espinosa sempre parla del mateix. Ja ho diuen que són les orelles que escolten les que interpreten el missatge. Hi ha molts tabús familiars, socials, interns que l'Albert rebenta i hauran de ressonar, i ell hi haurà d'insistir i insistir, perquè cal que se l'escoltin. Ara hi ha pallassos, dibuixos, vida dins dels hospitals. Gràcies, Albert, per tot el que hi tens a veure.

Jo ja he vist el primer capítol de la sèrie per internet. No és una "sèrie de metges", és moltíssim més que això. Ha de ser un èxit, perquè segur que només veure-la ens fa més persones.

4 comentaris:

  1. esperant-la amb candeletes

    i una caixa de clinex a ma, coneixent-me... la necessitaré

    ResponElimina
  2. Estem en deute amb taaanta gent que parla encara que alguns no els vulguin escoltar!!
    Buscaré un forat per mirar-la per internet, a més aquestes vacances de nadal he llegit un dels seus llibres i tinc el nou a la tauleta de nit, jeje.

    ResponElimina
  3. Ahir vaig veure el primer capitol i em va produïr una sensació dolça. Crec que l'Albert Espinosa aconseguirà fer dolç i proper allò que sembla només agre i pretenem llunyà... Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Veig que esperem amb candeletes els propers capítols... Em sembla que m'asseuré amb la gran per mirar-la, aquest cap de setmana

    ResponElimina