Que descansis força

No sé quin dels adults que m'envoltava quan era petita la deixava anar. Em penso que ben aviat començarà a formar part del meu vocabulari.

En toooots els dies de vacances, he tingut algun nen malalt. La petita del primer a l'últim dia. La resta, en intervals de tres o quatre dies amb grans febrades que desapareixien i tornaven en una cadència imprevisible. Hem anat tres vegades al metge, hem canviat medicacions, hem passat per bronquitis, otitis... Què fem? Tornem a anar al metge? Deixem de donar-li això o allò, o n'hi donem més? Preguntes i dubtes, dubtes i mals de cap.

Però un dels efectes secundaris més terribles de les malalties infantils, sobretot en menors de 6 anys i amb vies respiratòries afectades, és que no dorms. Ara una hora. Ara aigua. Ara dues. Ara un medicament. Ara sembla que torno a agafar la son. Ara plors. Són de vacances, vol dir que els tens a casa i els que no són malalts, volen activitat. I la bateria es va apagant, apagant, apagant.

Avui he dormit sis hores seguides i no me'n sé avenir. Me'n surto a la feina, puc escriure un post... fins i tot, de bon matí, he estat capaç de somriure.

2 comentaris:

  1. Ànimms que es van fent grans , "dia que passa, any que empeny". Recordo bé aquestes nits de dubtes i "mala llet", però ara són això, records...
    En aquestes edats també passa allò de "no es el mal que tuvo sinó el mimo que retuvo"...
    Un somriure per a tú :-)

    ResponElimina
  2. Ánims, t'entenc!! la meva petita es va posar malalta diumenge a la nit i aquesta tarda encara tornarem al metge perque no fem net, ahhhhh! Amb qui es queda? qué fem? Dubtes, dubtes, dubtes i nits dormint poc per rematar, aixxx.

    ResponElimina