Comiat a la trentena

De tenir una única filla a la família nombrosa.
De viure a la Gran Ciutat a viure en una de petiteta.
De la privada a la pública (amb el mateix tipus de contracte, això sí), amb un any d'atur al bellmig.
De les ulleres de pasta a les ulleres sense marc.
De quatre cabells blancs al bany de color.
De patir per l'escoleta a començar a pensar en l'institut.
D'una llicenciatura a dues llicenciatures.
D'anar a veure les pel·lícules independents britàniques a saber-me tots els diàlegs de qualsevol pel·li de Pixar.
De tenir dos nebots a tenir-ne set.
De passejar tranquil·lament pel parc a fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars.
De no tenir mòbil a navegar-hi.
D'haver perdut el contacte amb antics coneguts a recuperar-los i recordar perquè hi havia perdut el contacte.
Dels coneguts físics als amics virtuals.
De tenir sis canals de televisió a poder veure-la a la carta.
De trigar un quart d'hora a canviar els bolquers a fer-ho asseguda a qualsevol lloc mentre resolc un conflicte dels grans.
De CD, caset i vídeo als arxius multimèdia.
De sentir-me estranya quan em deien senyora a trobar increïble que algú em digui nena.
De recordar-ho tot a sincronitzar agendes, inclosa la de paper a la porta de la nevera.

Amb les mateixes ganes de viure.
Amb una mirada optimista però crítica de la vida.
Amb la capacitat d'estimar i patir creixent exponencialment amb el temps i els fills.
Amb un país i una llengua.
Amb el ferm convenciment que tot pot canviar si ens ho proposem tots plegats.

Amb el mateix company d'aventures
al petit paradís on bevem la vida a glops petits.


Demà... ja arribarà.

8 comentaris:

  1. vull ser la primera, vull ser la primera!!!!!!!!

    ho tenia apuntat a l'agenda en paper, que (analfabeta digital com soc) es la que encara em va millor...

    nena, quin tros de post que t'has marcat, m'has fet saltar les llagrimes (vaaaale, no costa gaire això en mi, però es que et superes constantment -reverències,reverències-)

    ja callo, només em queda una cosa per dir-te: P E R M O L T S A N Y S

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats!!!!!!

    Hauràs de canviar el títol del bloc ;)

    En el post he trobat a faltar alguna referència al pallarenc, bé però per això ja estic jo.

    Un petó que ho gaudiu i benvinguda al club.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats un altre cop!!

    I tant..., quin post més bonic, també hi he pensat jo en que hauràs de modificar el títol del bloc.

    Res, que us ho passeu molt bé tots en familia!!

    ResponElimina
  4. Per molts anys!!!!
    Que passis un dia molt feliç.

    ResponElimina
  5. Moltíssimes gràcies a tots plegats!!!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats, m'ha agradat molt el teu post, espero que en els següents 8 anys a mi també em passin tantíssimes coses! És el millor del pas del temps, totes les experiències que acumules!

    ResponElimina
  7. Precioso post, llego tarde pero... felicidades.

    ResponElimina