Tres setmanes després

Avui en faries quaranta. Just tres setmanes després dels meus. Com sempre. Dia per dia. I ens trucaríem i ens explicaríem què fan els nens aquesta setmana. No ens caldria allargar-nos gaire: cada setmana ens trucaríem, o ens escriuríem, perquè costa conciliar horaris de trucades. Això si no fossis de promoció de la teva darrera novel·la, un gran èxit de crítica però encara més de lectors. M'explicaries que la gran ja té un noviet i els bessons donen molta guerra. Que això de ser autònom i anar-se a buscar la vida dóna molts maldecaps però et permet veure com creixen els teus fills.

M'agradaria ser una de les poques que llegissin els teus manuscrits abans de publicar-los i que escoltessis les meves recomanacions de lectora apassionada. Però encara més tenir un dels papers protagonistes en un grup de teatre amateur de les teves primeres proves d'escriure una obra de teatre. O un paper secundari però pensat només per mi.

Riuríem tant junts!!! Recordant les nostres adolescències. Les nostres confidències. L'alegria de que les nostres parelles s'entenguessin tan bé. La casualitat que les nostres grans també es portessin tan poc temps. Les abraçades que ens havien donat tanta força per tirar endavant. I trobaríem l'excusa perfecta per trobarnos demà amb les criatures al Monestir de Sant Cugat, que diu que hi fan una cosa de llibres, i farà un dia tan preciós.

Però ja fa vint-i-cinc anys que el calendari, el rellotge, les agendes no et fan cap servei. I és per això que cada dia el visc el doble, perquè també l'he de viure per tu, perquè hi ets mentre et recordo, perquè la teva alegria de viure es va escolar dins del meu cor i no em puc permetre el luxe de malbaratar-la. I és per això que m'agrada inventar-te històries.

Per totes les que et vas endur.

5 comentaris:

  1. escric amb la pell de gallina i els ulls plens de llagrimes, ostres noia, quina manera de posar per escrit el que portes dins...

    deu ser calentet el post perque no se m'ha actualitzat la llista de blogs encara, només he pensat que feia dies que no passava, que feia dies que estaves callada, que feia dies que no t'escrivia res... (tu si, que sempre em dius coses)

    una abraçada molt forta

    la meva segona neboda també va néixer un 18 de març

    ResponElimina
  2. Un escrit preciós!! Una abraçada forta.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels vostres comentaris. Un gran dia per néixer, el 18 de març.

    ResponElimina
  4. Eo petitona!!!

    Un ocellet m’ha fet saber del teu blog i del teu escrit per l’Oscar... que et puc dir jo ara?
    Vols que et digui un secret? Quan em passa alguna cosa bona, sempre penso que ell és darrera... Jo tampoc l’oblido, és clar que no. I ja em va bé que sigues tu la que escriguis el que jo també sento.

    Un petonàs preciosa.

    Jordi

    ResponElimina
  5. Fem junts el camí, Jordi, encara que de vegades els passos ens duguin per rutes diferents. Una abraçada immensa!!!

    ResponElimina