Vint-i-un entre els cinc

Us ho vaig avisar... A casa nostra, és una bogeria!!! Ja sé que ho hauria de repartir durant l'any (el compte corrent pensa el mateix). Que tot són cues, que no sempre trobes el que busques, que tot l'any són buides i som tan bojos de fer-ho per Sant Jordi. Però ens agrada tant...

En definitiva, entre els cinc, vint-i-un llibres amplien la nostra biblioteca.

Dels vint-i-un, sis són meus, lo carinyo, tres, i quatre per cada criatura (d'aquests, tres a la botiga de segona mà per recollir diners per la biblioteca de l'escola). Només una nota punyetera: els seus tres superen en pàgines els meus sis. Els meus, tots catalans: Alcàntara, Bosch, Cornudella, Rojals, Solsona, Teixidor. I encara m'han quedat Erra i Rovira. M'esperaré al Sant... o a que els tinguin a la biblioteca.

He començat per la Bosch. Una bogeria de llibre d'autoajuda, però no per als lectors sinó per a l'escriptora. Què té que m'encanta llegir les seves al·lucinades? El vertigen de veure dates que també són meves però amb records diferents? No ho sé, però hi estic enganxadíssima. Ja em va passar amb La família del meu pare i M, ho podia esperar... Suposo que alguna cosa hi té a veure haver-la sentit riure. O l'adores o l'adores.

Comentaris

  1. el meu rècord és de pena (o sigui penós)
    0 entre els 4...
    toma ya!!
    entre que erem fora... i que he anat de cul... i que passem per una travessia del desert en termes de lectura...

    si si si... excuses de mal pagador...

    ho haurem de compensar en els sants i aniversaris! sort que entre vosaltres i nosaltres arribem a la mitjana jijiji

    ResponElimina
  2. Acabo de veure que també tens library, ara intento trobar-te, jo només el faig servir de forma personal no per relacionar-me.

    ResponElimina
  3. Quina gràcia ja eres una de les meves biblioteques interessants, jeje, que petit és el món!!

    ResponElimina
  4. Sort, sonieta, que aneu a la biblioteca... Tot i que espero que de vegades deixis anar el ganxet i passis els ulls per una història.

    Ganxetades, petit com un gra d'arròs!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix