La vida que ens hem perdut simplement no existeix

La bola de cristall a 10 milles per veure una bona armadura / Manel
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació.

És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra. Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim" (Manel dixit).


(Sí, la poesia és plena de música i la música és plena de poesia)

5 comentaris:

  1. una amiga que també t'estima molt1 de juliol de 2011 a les 11:58

    ja els tinc!!! els 2!!! des d'ahir!!! amb promoció de l'fnac i tot, està molt bé això de comprar discos que ja no són novetat jijiji (la vena catalana...) i també vaig comprar un de REM de la nostra època i "El viaje a la felicidad" d'Eduard Punset i el "Manifiesto de economistas aterrados" que pinta molt bé per aclarir conceptes d'economistes que no exercim com nosaltres... vale, soc un peligro dins de l'fnac amb la visa a la ma... i què??


    i ahir mateix me'ls vaig passar a l'ipod i me'n vaig anar a dormir amb ells...

    els estic païnt... encara no he aprofondit en les lletres, de moment les veus i les melodies em captiven, serà que he après a escoltar música en aquest últim any...

    de moment, sembla que ja hem arribat al fons de tot i que a partir d'ara tot serà de pujada, perque la notícia que tant esperavem per fi s'ha fet realitat... no sé com seran les nostres vides a partir d'avui, però el que és ben veritat es que "de vegades, ens en sortim" i així ens ho hem de prendre tot i gaudir de cada moment com si fós l'últim perque de vegades si que ho és...

    gràcies wapissima, em va ajudar molt la nostra conversa de l'altre dia

    ResponElimina
  2. em sembla que he llegit el teu post avui així com tres-centes vegades...
    és tan bonic...

    ResponElimina
  3. Hi ha molta gent que necessita la teva energia, els teus somriures, la teva capacitat organitzativa... Fins i tot al fons del pou has seguit caminant i això demostra fins a quin punt ets forta. Estic molt contenta que s'hagi confirmat la notícia: ja pots rebentar la Visa!!! Ei, i si se t'acaben les idees vinc i t'ajudo. És un orgull i un plaer formar part, encara que sigui des d'aquest racó, a distància i de forma intermitent, de la teva vida.

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada molt la lletra d'aquesta cançó!Fins al concert m'havia passat més per alt però en directe em va emocionar i ara és potser la que més m'agrada d'aquest disc. Sobretot m'agrada quan diu "en els dies bons gairabé som invencibles"

    ResponElimina
  5. l'amiga que t'estima i plora com una magdalena amb els teus posts11 de juliol de 2011 a les 12:01

    quina sort haver-te convençut per a que bloggegeixis, ets tan a la vora!!!

    moltes gràcies wapissima, moltes gràcies

    veus, ja m'has fet plorar, es que...

    ResponElimina