Els tres de la petita

La contemplo des de dalt perquè espero poder-me-la mirar des de baix algun dia. Les seves cuetes donen corba a uns cabells que sempre busquen la perpendicular i que em recorden que els testos s'assemblen a les olles, no en són la còpia perfecta. Riu per tot i li agraden les bromes, fer-les i que n'hi facin. On queda la nostra petitona que va arribar quan gairebé ja no l'esperàvem? Segueix aquí, en els xumets que es resisteixen a marxar i en la seva mirada blava i misteriosa.

Les paraules fan cua al seu cervell perquè té pressa per fer-les servir i diu "No cal" quan vol dir no, i diu "I tant!!!" quan vol dir sí. No li agraden els crits i les baralles, s'estima meś les cançons i els contes. Que li expliquin i explicar-los, passant les pàgines i inventant noves escenes per als mateixos personatges.

Els animals li fan respecte però diu que ja li agradaran quan sigui gran. No pot entendre fer l'aperitiu i no oferir olives i patates a tots els que l'envolten. I ens té tan robat el cor que lo meu carinyo sempre diu que si no l'haguéssim tingut, quina gran pèrdua per la humanitat. Ningú l'ha hagut d'ajudar a bufar les espelmes perquè ja anirà a l'escola dels grans. No saben el raig de llum que és a punt d'entrar-los per la porta i que té la intenció de seguir brillant per molts i molts i molts anys.

2 comentaris:

  1. Que bonito, hay seres especiales, en tu descripción he visto reflejada a mi hija, será amor de madre? Lo que tenemos?

    ResponElimina