Un prat ben verd sota d’un cel ben blau

Pirinenques de Les disperses / Joan Maragall
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona


Aquest s'ha de llegir en veu alta, amb tantes l i b que ressonen a la boca. Si pot ser, al bell mig del Pirineu i anar seguint les instruccions... Ja m'hi veig.... Aquest costa de trobar, oi? Va, el poso sencer, per si la temptació pot més que vosaltres:



Ben ajegut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d’un cel ben blau!
Comencem bé, ajaguts per terra...
I en les albes la gran bellugadissa
de les fulles d’acer que el vent eriça
amb tants reflexs de llum enlluernadissa.
Sí, una mica de ventet, sense passar-nos...
I el sol estès per tot.
I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.
El rierol sonant...
Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força i sens desig,
la pensa poc a poc se’m desaferra…
Mmmmm, ja no hi sóc...
I em vaig trobant tan bé allà entremig,
i em va envaint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada