Ara el que cal és que tot recomenci

Cançó després de la pluja a El poble / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Apurant els darrers minuts del divendres, retrobo els meus posts en directe perquè, no seré original, també se m'han acabat les vacances. Remeno els llibres de poesia per trobar-hi un vers escaient i penso en tot el que ha passat avui, en aquesta Constitució que cada cop sentim menys nostra, en les sentències contra una llengua que és la dels meus pares i la dels meus fills, i no pas una llengua d'odi sinó d'unió, de companyia, de camí. A l'atzar, un vers que ho engloba tot. La màgia de la poesia.

I la força de la música perquè si tot ha de recomençar, hi ha tantes coses per fer...



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix