Perquè, més enllà, hi ha el miracle del nom de les coses

Digues que m'estimes encara que sigui mentida / Montserrat Roig
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

El virus de la lectura té diversos focus d'origen. Cadascú se sap la història. El meu pas de l'adolescència a la maduresa va venir marcat pels articles a la contracoberta de l'Avui de la Montserrat Roig. Vint anys després encara em dóna un cop de mà.

"De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important."

Dona d'empenta, d'una edat estupenda


Exerceixes de mitjana. No tens cap intenció de passar desapercebuda per la vida. Les coses clares i la xocolata espessa, encara que tant les paraules com el menjar et portin problemes. I què?

Vas passar un any amb les mans encetades. Et veig amb les trenes, el teu somriure i les terribles butllofes. Però cal molta força per tombar una muntanya i tu no només no et deixes tombar sinó que les dificultats et donen encara més força per avançar. Vas complir amb el que l'època exigia, mestressa de casa, casada amb dos fills, i quan els vas tenir una mica espavilats va sortir el teu veritable jo: graduat escolar, oient a la Facultat de Teologia, tresorera de l'Associació de Famílies, col·laboració amb diverses ONG, paradetes, organitzar i repartir roba i menjar... I ara la xarxa, els correus electrònics, els blogs...

El teu home t'estima i t'admira. I tu l'estimes i l'admires. Potser per això us baralleu tant. Ell és el teu puntal. Tu ets el seu puntal. I la resta ens aprofitem de la unió del seny i la rauxa: melmelades, vitralls, pessebres, conserves, mitjons, dinars de tres estrelles...

Odies els aniversaris però a mi m'encanta comptar-te els anys perquè vol dir que ets ben a prop. La meva seguidora silenciosa. La meva estimadíssima tieta.




Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules


Nosaltres, ben mirat a Paraules al vent / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

A casa, sopant, la petita se m'acosta:

- Mama, el tete m'ha pres la O.
- Què dius, videta?
- El tete m'ha pres la O!
- La mare no t'entén.
- El tete m'ha pres la O!!!

Miro la nevera. Hi tenim moltes lletres-imant per jugar.

- No, mira, carinyo, la O és aquí.
- No, mama, no.

Se'n va. Torna amb una cadira de vímet amb el nom del seu germà. M'assenyala la O del nom.

- Ho veus, mama. El tete m'ha pres la O

A partir d'aquí, dures negociacions sobre la pertinença de les lletres dels noms de tots els membres de la família.


El lent record dels dies

que són passats per sempre.

Cementiri de Sinera / Salvador Espriu
Catàleg de lectura pública /Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Ni Halloween ni Castanyada. Com a molt moniatos al forn que feia la mare (les castanyes no ens feien gaire el pes i els panellets tampoc). A casa nostra, de tota la vida n'hem dit Tots Sants. I punt.

La tradició familiar del dia era anar al cementiri del poble de la mare. Donàvem la volta. Els primers anys, els morts no tenien passat. Massa aviat vaig tenir algú a qui portar flors. El que més m'agradava era que el cementiri es transformava en la plaça del poble: la gent hi fa petar la xerrada, hi havia rialles, condols, fins i tot hi ha qui hi venia loteria de Nadal. I les històries: aquí hi ha el de Cal Dallò, aquí el de Cal Daixò, que som parents...

No sóc al poble i no aniré al cementiri avui. A la capital són massa plens i despersonalitzats. Potser m'hi acostaré algun altre dia amb la gran a dur flors als avis de Barcelona. Això no obstant, obriré l'àlbum de fotografies i parlaré amb els meus fills dels meus morts perquè, tot i que els tinc presents molt sovint, avui és el dia de fer-ho en família. Perquè sàpiguen que, per mi, encara són ben vius.

Malgrat la primera frase, i per no perdre mai el sentit de l'humor, deixeu-me compartir un bon acudit del dia  vist al decuina.net.