Dona d'empenta, d'una edat estupenda

Exerceixes de mitjana. No tens cap intenció de passar desapercebuda per la vida. Les coses clares i la xocolata espessa, encara que tant les paraules com el menjar et portin problemes. I què?

Vas passar un any amb les mans encetades. Et veig amb les trenes, el teu somriure i les terribles butllofes. Però cal molta força per tombar una muntanya i tu no només no et deixes tombar sinó que les dificultats et donen encara més força per avançar. Vas complir amb el que l'època exigia, mestressa de casa, casada amb dos fills, i quan els vas tenir una mica espavilats va sortir el teu veritable jo: graduat escolar, oient a la Facultat de Teologia, tresorera de l'Associació de Famílies, col·laboració amb diverses ONG, paradetes, organitzar i repartir roba i menjar... I ara la xarxa, els correus electrònics, els blogs...

El teu home t'estima i t'admira. I tu l'estimes i l'admires. Potser per això us baralleu tant. Ell és el teu puntal. Tu ets el seu puntal. I la resta ens aprofitem de la unió del seny i la rauxa: melmelades, vitralls, pessebres, conserves, mitjons, dinars de tres estrelles...

Odies els aniversaris però a mi m'encanta comptar-te els anys perquè vol dir que ets ben a prop. La meva seguidora silenciosa. La meva estimadíssima tieta.