No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.

Ara que l'any s'acaba, a Els bells camins / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la vida que no hem viscut, simplement no existeix. Per la choni de castefa. Pels que s'indignen però treballen per canviar i millorar. Pels moments. Per la poesia. Per l'inspector i la sopa de col, les costelles de porc i els pastissets farcits.

Però també pels aniversaris tristos. Per les amigues amb perruca o barret. Per les que se senten soles, tristes i no saben perquè. Per les retallades. Pels que no veuen encara una llum al final del túnel. Pels malentesos. Pels que s'indignen però s'aturen. Per les veus callades dels poetes. Per les armes que es resisteixen a desaparèixer. Pels que ens prenen i no ens tornen. Per les majories absolutes que no volem absolutistes. Pels que no volen escoltar. Pels que no saben veure el que tenen i en volen més i més i més...

Pijama i sabatilles (tret del nen que, fidel a les seves tradicions, duu camisa i corbata) per acomiadar un any i rebre'n un altre. Vespre de crispetes i pel·lis. Nit de truita de patates, pa amb tomàquet i raïm. Com m'agrada acomiadar l'any així. Ja em podeu dir avorrida, arraulida sota la manteta...

Ah, i perquè els cors tendres segueixin escrivint cançons d'amor...


A cal fuster hi ha novetat

Ho sap tothom i és profecia Onze Nadals i un Cap d'Any / J. V. Foix
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Hi ha una mena de cosa que en diem l'esperit de Nadal. Cal sentir-lo, no si val fer-ho veure: m'estimo més el malcarat que ajuda sense que ningú ho sàpiga que el que figura més que ningú però no s'ho creu. No té res a veure amb regals, amb grans dinars, amb anar a totes les misses. És més aviat un somriure, una nadala desafinada, una mirada còmplice.

Vaig patir una estranya al·lèrgia al senyor Foix quan era adolescent però l'he redescobert gràcies a uns senyors molt divertits que es diuen Dijous Paella i que en van fer una versió rumbera del seu poema al disc Altres cançons de Nadal 3 (Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona). Encara em fascina la grandesa del poeta capaç d'expressar d'una manera tan senzilla el que per a ell era aquest esperit.

Us recomano que busqueu aquella versió però la xarxa ens fa un regal nadalenc: que sigui el mateix poeta qui ens la reciti.

Bon Nadal i un any nou ple de salut, feina i molta alegria.


un tremolor d'herba tocada / per l'esbatec del primer vent del dia

L'acte darrer Realitats / Joan Vinyoli
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora. Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent.

Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble. Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí.

Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri els pàgines del llibre que llegeixo.

I és que els matins tenen molta teca...


En un instant

Vet aquí que una vegada, sembla que faci molt i molt de temps, tenia una nena que encara demanava el xumet i dormia amb el pare i la mare i anava a l'escoleta...

Fa una mica més de tres mesos va començar la transformació. M'hauria d'haver preparat. Ara...

...ni recorda els xumets, són de nens petits (els va regalar a la seva cosina petita dos dies abans de començar l'escola)
...va a l'escola dels grans
...escriu el seu nom
...es vesteix i despulla pràcticament sola
...coneix moltes lletres i números
...corda i descorda botons
...dorm al seu llit (tot i que de vegades, fa escapades al nostre, amb nocturnitat, sense despertar-nos)
...pedala el seu tricicle des de fa un parell de setmanes

És un privilegi tan gran assistir a la creació d'una persona!!!


i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula

Horacianes / Vicent Andrés Estellés
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Com tantes coses a la vida, t'hi trobes sense adonar-te. Un dia vas a una reunió. El següent t'ofereixes a donar un cop de mà. Després t'hi afegeixes, primer en un discret segon pla, però després vas opinant i vas entenent com funciona tot plegat. T'adones que hi ha coses que no t'agrada com van, que creus que s'haurien de canviar, però no fas el pas perquè tens tanta feina, no tindràs temps, aniràs molt més de bòlit. No ho pots resistir. Un dia, endreces les actes, fas un nou plantejament, ho remous tot. Es podia preveure. Havia d'arribar el dia. I ha arribat. Ja sóc la refotuda presidenta de l'AMPA de l'escola.

Només espero no fer-ho massa malament i recordar que el meu nom s'ha d'escriure en minúscula perquè només és amb la implicació de tots que farem feina. I això sempre que ens llevem d'hora, molt d'hora...



Moment 2#4

- I qui decideix que hi ha dies mundials de les coses? No, no m'ho diguis: elcorteinglés.

- (Se sent un fort petard el dia de la treva) Això és ETA que no s'ha pogut aguantar.

- El papa dorm. El portes tu a coll.

No sé si començar a preocupar-me per l'especial sentit de l'humor del meu fill...

Still (Encara)

Still a North / Elvis Costello
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona


Quatre ratlles
per a la noia meravellosa que duu el meu abric.
Apuja't el coll,
t'abraçaré fins que claregi.

Encara.

Des de les ombres, aquesta flama nova donarà llum
a tot el que portem des del passat.
Estàs feta de cada amor i cada retret
fins el dia que ens vàrem conèixer.

No hi ha cap paraula que em faci por escoltar
llevat d'"Adéu, estimat".

Encara.

Corria sense moure'm.
Ara dius el meu nom i el meu pols s'accelera.
Se'm poden escapar les paraules però no poden menystenir
el que sento quan prems els meus llavis amb els teus dits.

Vull petonejar-te amb pressa
i xiuxiuejar-te coses que et facin posar vermella
i que em diguis "Calla,
no diguis res".

Encara, encara.

(traducció lliure i segurament dolentíssima de la lletra de la cançó que em fa valorar encara molt més del que ja valoro la feina dels traductors; en negreta, una part de la traducció que no he fet jo sinó la persona que em va descobrir aquest personatge tan especial anomenat Elvis Costello i moltes coses més...)