Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.

Imatge
Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la

A cal fuster hi ha novetat

Imatge
Ho sap tothom i és profecia  a  Onze Nadals i un Cap d'Any / J. V. Foix Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Hi ha una mena de cosa que en diem l'esperit de Nadal. Cal sentir-lo, no si val fer-ho veure: m'estimo més el malcarat que ajuda sense que ningú ho sàpiga que el que figura més que ningú però no s'ho creu . No té res a veure amb regals, amb grans dinars, amb anar a totes les misses. És més aviat un somriure, una nadala desafinada, una mirada còmplice . Vaig patir una estranya al·lèrgia al senyor Foix quan era adolescent però l'he redescobert gràcies a uns senyors molt divertits que es diuen Dijous Paella i que en van fer una versió rumbera del seu poema al disc Altres cançons de Nadal 3 ( Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona ). Encara em fascina  la grandesa del poeta capaç d'expressar d'una manera tan senzilla el que per a ell era aquest esp

un tremolor d'herba tocada / per l'esbatec del primer vent del dia

Imatge
L'acte darrer a  Realitats / Joan Vinyoli Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora . Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent. Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble . Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí. Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri el

En un instant

Imatge
Vet aquí que una vegada, sembla que faci molt i molt de temps, tenia una nena que encara demanava el xumet i dormia amb el pare i la mare i anava a l'escoleta... Fa una mica més de tres mesos va començar la transformació. M'hauria d'haver preparat. Ara... ...ni recorda els xumets, són de nens petits (els va regalar a la seva cosina petita dos dies abans de començar l'escola) ...va a l'escola dels grans ...escriu el seu nom ...es vesteix i despulla pràcticament sola ...coneix moltes lletres i números ...corda i descorda botons ...dorm al seu llit (tot i que de vegades, fa escapades al nostre, amb nocturnitat, sense despertar-nos) ...pedala el seu tricicle des de fa un parell de setmanes És un privilegi tan gran assistir a la creació d'una persona!!!

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula

Imatge
Horacianes / Vicent Andrés Estellés Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com tantes coses a la vida, t'hi trobes sense adonar-te. Un dia vas a una reunió. El següent t'ofereixes a donar un cop de mà. Després t'hi afegeixes, primer en un discret segon pla, però després vas opinant i vas entenent com funciona tot plegat. T'adones que hi ha coses que no t'agrada com van , que creus que s'haurien de canviar, però no fas el pas perquè tens tanta feina, no tindràs temps, aniràs molt més de bòlit. No ho pots resistir. Un dia, endreces les actes, fas un nou plantejament, ho remous tot. Es podia preveure. Havia d'arribar el dia. I ha arribat. Ja sóc la refotuda presidenta de l'AMPA de l'escola. Només espero no fer-ho massa malament i recordar que el meu nom s'ha d'escriure en minúscula perquè només és amb la implicació de tots que farem feina. I això sempre que ens llevem d'hora, molt d'

Moment 2#4

- I qui decideix que hi ha dies mundials de les coses? No, no m'ho diguis: elcorteinglés. - (Se sent un fort petard el dia de la treva) Això és ETA que no s'ha pogut aguantar. - El papa dorm. El portes tu a coll. No sé si començar a preocupar-me per l'especial sentit de l'humor del meu fill...

Still (Encara)

Imatge
Still  a  North / Elvis Costello Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Quatre ratlles per a la noia meravellosa que duu el meu abric. Apuja't el coll, t'abraçaré fins que claregi. Encara. Des de les ombres, aquesta flama nova donarà llum a tot el que portem des del passat. Estàs feta de cada amor i cada retret fins el dia que ens vàrem conèixer. No hi ha cap paraula que em faci por escoltar llevat d'"Adéu, estimat". Encara. Corria sense moure'm. Ara dius el meu nom i el meu pols s'accelera. Se'm poden escapar les paraules però no poden menystenir el que sento quan prems els meus llavis amb els teus dits. Vull petonejar-te amb pressa i xiuxiuejar-te coses que et facin posar vermella i que em diguis "Calla, no diguis res". Encara, encara. (traducció lliure i segurament dolentíssima de la lletra de la cançó que em fa valorar encara molt més