No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.
Ara que l'any s'acaba, a Els bells camins / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la vida que no hem viscut, simplement no existeix. Per la choni de castefa. Pels que s'indignen però treballen per canviar i millorar. Pels moments. Per la poesia. Per l'inspector i la sopa de col, les costelles de porc i els pastissets farcits.
Però també pels aniversaris tristos. Per les amigues amb perruca o barret. Per les que se senten soles, tristes i no saben perquè. Per les retallades. Pels que no veuen encara una llum al final del túnel. Pels malentesos. Pels que s'indignen però s'aturen. Per les veus callades dels poetes. Per les armes que es resisteixen a desaparèixer. Pels que ens prenen i no ens tornen. Per les majories absolutes que no volem absolutistes. Pels que no volen escoltar. Pels que no saben veure el que tenen i en volen més i més i més...
Pijama i sabatilles (tret del nen que, fidel a les seves tradicions, duu camisa i corbata) per acomiadar un any i rebre'n un altre. Vespre de crispetes i pel·lis. Nit de truita de patates, pa amb tomàquet i raïm. Com m'agrada acomiadar l'any així. Ja em podeu dir avorrida, arraulida sota la manteta...
Ah, i perquè els cors tendres segueixin escrivint cançons d'amor...
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la vida que no hem viscut, simplement no existeix. Per la choni de castefa. Pels que s'indignen però treballen per canviar i millorar. Pels moments. Per la poesia. Per l'inspector i la sopa de col, les costelles de porc i els pastissets farcits.
Però també pels aniversaris tristos. Per les amigues amb perruca o barret. Per les que se senten soles, tristes i no saben perquè. Per les retallades. Pels que no veuen encara una llum al final del túnel. Pels malentesos. Pels que s'indignen però s'aturen. Per les veus callades dels poetes. Per les armes que es resisteixen a desaparèixer. Pels que ens prenen i no ens tornen. Per les majories absolutes que no volem absolutistes. Pels que no volen escoltar. Pels que no saben veure el que tenen i en volen més i més i més...
Pijama i sabatilles (tret del nen que, fidel a les seves tradicions, duu camisa i corbata) per acomiadar un any i rebre'n un altre. Vespre de crispetes i pel·lis. Nit de truita de patates, pa amb tomàquet i raïm. Com m'agrada acomiadar l'any així. Ja em podeu dir avorrida, arraulida sota la manteta...
Ah, i perquè els cors tendres segueixin escrivint cançons d'amor...
m'ha agradat molt el text! bon any!
ResponElimina