un tremolor d'herba tocada / per l'esbatec del primer vent del dia

L'acte darrer Realitats / Joan Vinyoli
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora. Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent.

Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble. Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí.

Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri els pàgines del llibre que llegeixo.

I és que els matins tenen molta teca...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada