Una nit de lluna plena / tramuntàrem la cadena

Corrandes d'exili, de Pere Quart

L'ARA demana quins són els millors versos de la poesia catalana. Un dels triats és el que encapçala aquest bloc i que em té el cor robat per la música, per la dificultat d'execució (tot són monosíl·labs) i pel significat. Pere Quart és molt Pere Quart i per això també hi apareixen les Corrandes d'exili.

M'agraden tots els que hi apareixen però, per variar, només hi apareix una dona. Reclamo més Montserrat Abelló, més Maria Àngels Anglada... Perquè també hi som, perquè també parlem, perquè la poesia és un dels nostres espais naturals. Encara que no ens ho hagi dit ningú.

Tot i que la música és original del Llach, la Pérez Cruz, quan s'hi posa, s'hi posa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix