Els nou del nen


Sincer, apassionat i segur d'ell mateix, res no l'atura quan un tema l'interessa. El nostre home de la corbata remenarà l'espai, la xarxa i la biblioteca a la recerca de més informació. Potser aquesta set de coneixements va fer que amb dos anys entengués la relació entre lletres i paraules i als tres fos capaç de llegir qualsevol text amb lletra d'impremta gràcies a les parades del tramvia.

Més del teclat que del llapis, més del museu que de jugar al carrer, més d'activitats amb objectiu que del lleure pel lleure, no en tindria mai prou de bicicleta i futbol. És de grup social petit i estable, de costums i horaris, de saber què farem, quan i com. Tant et regala les abraçades i els petons més dolços com s'indigna fins a l'ànima. Però després torna, i reconeix, i analitza, i millora.

Grans esperances. Va néixer 191 anys després de Dickens, dia per dia, i quan mirava de lligar-ne la coincidència he trobat que aquest títol li escau com cap altre. Espero que algun dia trobi la porta a la literatura. Potser serà a través de la poesia, que l'atreu, per breu, directa i seductora. Però del que estic segura és que, triï el camí que triï, dificilment es trairà a ell mateix. Perquè creu que és bo. I ho és.

2 comentaris: