I que et digui que ho has fet prou bé

L'arquitecte a Espècies per catalogar / Els amics de les arts

És curiós que t'agradi fer teatre però no t'agradi disfressar-te. Sempre pots argumentar que et ve de lluny. Encara que ara no ho sembli, de petita eres extremadament tímida. I cada any, encara que el dijous haguessis menjat la truita i la botifarra d'ou, estaves convençuda que series l'única disfressada de l'escola, que t'havies equivocat de dia. Un any, va nevar (aquests de la capital, que de quatre volves en diem nevada). I va ser molt màgic. Però tret d'aquell any...

La cosa empitjora quan ets mare de tres criatures i a l'escola diuen que han de portar una disfressa original, que l'hagin fet ells i que l'hagin fet a casa. I un et demana anar de contenidor d'escombraries orgàniques i l'altra de tortuga i l'altra... Si hi ajuntes que, acostumada com estàs a deixar-ho tot per darrera hora (bàsicament perquè poden canviar quinze vegades d'idea la setmana anterior), et plantes el cap de setmana abans i agafes la bronquitis més impressionant que recordes a la teva vida adulta (amb febre alta inclosa), el panorama és deplorable.

Llavors es produeix la màgia. La gran va de senyora. La petita admet una disfressa reutilitzada. I el nen fa una comparsa i el pare d'una de les seves companyes adora fer disfresses de cartró. I tu, la teva febre, la teva veu de camioner i el teu cansament els envieu a l'escola agraint a la vida que de vegades tingui aquests detalls.

Poses Els Amics de Les Arts, t'enamores del seu Carnaval, del pobre home que dobla al Bruce Willis, vols ser Costeau i saps que no estàs per parelles lingüístiques, cantes com els homes a Escòcia i et fan adonar que als tres projectes que no pots planificar, de vegades, cal saber quan deixar-los fer sols.

Comentaris

  1. ja te m'has avançat... grggrgrrg
    guais oi, el disc? ja m'ho semblava... una altra descoberta tardana, sempre tard jo, sempre tard...

    a mi si que m'agrada disfressar-me però amb els tres estaquirots que tinc a casa... enfin...
    el petit ni les consignes de l'escola, que deu n'hi do lo muermos que eren...

    espero que hagis acabat amb els virus!!!
    no podran amb tu :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels virus i el fred, és un festival!!! Fan relleus amb els nostres cossos.

      Elimina
  2. Quin fart de riure amb aquest post!
    Mmm, em sembla que el patrô de Mic no veurà lallum...mes qu res perquè era improvitzacio 100%!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. I sobretot, sobretot, sobretot no deixis mai d'improvisar!!!

      Elimina
  3. ja el tinc, ja el tinc!!!
    poesia, no cal dir res més

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Tres, dos, un...

Ruïnes