Em preguntes perquè ho faig / només ho faig per tu

Només ho faig per tu a Concert de mitjanit / Sau

Em va costar. El nen m'ho demanava però reconec que el faig fer suar. La gran també s'hi va apuntar. De manera que, dissabte, tots tres, vam anar al teatre. Al Victòria, el primer teatre al que vaig anar només amb amics a veure una obra professional: La botiga dels horrors. Em vaig enamorar del Pep Anton Muñoz. I dels musicals. I del Victòria.

No es estrany que em posi nostàlgica perquè el que vam anar a veure era Sau. I Sopa de Cabra. I els Pets. I Duble Buble. I Lax'n'Busto. El Cop de Rock més dolç que he rebut mai, ple cançons que em permetien cantar la meva música en la meva llengua.

Potser la mandra d'acostar-m'hi era la por al sacseig, a veure tot el que ha passat d'allà fins aquí. Ben bé el que explicava la història damunt de l'escenari. Ja m'he sacsejat i ho vaig començar a fer en directe, cantant-les gairebé totes i, al final, pujant al Tren de mitjanit i al Cop de Rock i al que fes falta, mentre la gran i el nen em miraven entre incrèduls i al·lucinats.

Dissabte és la vostra última oportunitat. De reviure. De tornar-hi. I de fer un traspàs generacional. El nen ha pres el programa i fa cerques per escoltar l'original de totes les cançons.

Gràcies per tornar-nos la música, la lletra i els records.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix