Els dotze de la gran

Feia anar els llapissos abans de fer anar les cames. Ara que les té gairebé més llargues que jo, encara segueix buscant nous estils, aprendre i crear. Però amb els dibuixos no en té prou i s'atrapa en llibres gruixuts per viure històries d'altres com si fossin la seva.

En el camí de la seva independència, és a punt de fer el triple salt a l'institut. Ja s'hi troba. Sap que no deixarà l'escola del tot, perquè encara hi té els seus germans, però ja se sent més fora que dins. Potser perquè és una filòsofa en un món de cap-quadrats. "M'avergonyeixo de la raça humana" i "Tu tens por a la mort?" són dues de les preguntes que m'ha fet un matí qualsevol a quarts de vuit abans de sortir de casa, mentre prepara els gots de llet per a tota la família.

Ha triat estar sola abans que mal acompanyada. Encara no sap fins a quin punt això la fa forta. L'ajudarà a enfrontar-se al tsunami que tot just comença a tastar, ella i els que l'envoltem. No us equivoqueu: sempre hi és quan se la necessita, però no vol perdre el temps amb tonteries. És una dona amb criteri.

Comentaris

  1. la versió corregida i millorada (si pot ser) de la mare que la va parir

    ara fa 12 anys!!! aquell any que a alguns ens va donar per casar-nos (i jo també, i jo també!!) i tu vas inaugurar el marcador d'amics que tenen fills

    encara recordo aquella cara rodoneta i de cabell fosc, tan tranquil·la dormint quan us vam venir a veure i no ens van deixar pujar la planta a l'habitació... (a qui se li acut???)

    un patunarru a les dues, felicitats!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Tres, dos, un...

Ruïnes