Mestressa de la seva vida


Pacient i tossuda, gairebé no recordo com era la vida sense ella. Encara és la persona amb la que he compartit coixí durant més temps. L'he vist carregar-se un llit per un gol del Barça, recitar en veu alta els apunts d'infermeria i cantar al Pumucki que encara no sé ben bé qui és (segurament perquè jo era més de Fraggle Rock).

El control emocional de portes enfora no dissimula la tempesta que viu al seu interior. Deixa fer fins que considera que allò no i llavors és implacable. Va a la seva però treballa per tots. La seva feina és d'una generositat extrema que no és a l'abast de tothom. I pels seus fills, no ma-ta però gairebé. Li omplen tots els espais lliures i part de l'estranger.

Hi va haver un temps que no creia en ella mateixa però va trobar les estratègies per girar la truita i avui que fa anys és mestressa de la seva vida. Només per això ja mereix tots els meus respectes. El meu amor fraternal el té guanyat des que era un misteri a la panxa de la mare.

1 comentari:

  1. Ja t'ho deus imaginar, estic plorant com una magdalena. Gràcies germana gran. A vegades dius que no fas bé el teu paper però no puc imaginar una germana gran millor que tu.

    T'estimo!!!!!

    ResponElimina