Poc a poc i bona lletra

Fas i deixes fer. Aquesta és la teva màxima de tota la vida que converteix en progressista qualsevol idea conservadora. No sents nostàlgia del passat ni somnis de futur perquè vius al present. Segurament aquest és l'únic punt en comú amb la teva parella de ball.

Xofer vocacional, la velocitat només t'agrada al volant. Per a la resta, tranquil·litat i paciència. No tens pressa. Volies família nombrosa però sempre ens has deixat circular per un altre carril. Amb les càmeres enceses per saber com estàvem, sense necessitat de sancionar.

La comptabilitat, la informàtica i l'evolució científica són les teves passions solitàries. T'agrada la gent però no et desviuràs per les relacions socials sense objectiu comú. Agrades a la gent perquè escoltes molt i critiques poc. I perquè sempre hi ets, amb el cor a la mà, disposat i preparat pel que sigui menester.


Comentaris

  1. Ja se que és un comentari que no toca però he intentat diverses vegades fer-me seguidora del teu bloc i no em deixa.
    ho seguiré intentant, mentre... "ens veiem"

    ResponElimina
  2. Em deixes parada. De fet, tinc dos seguidors nous molt recents i jo no ho he bloquejat de cap manera. Has tingut aquest problema amb altres blogs? Quin error et dóna? Moltes gràcies per avisar-me!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Tres, dos, un...