Moment 1#2

Et mira de tu a tu. Et parla de tu a tu. Ja és gran perquè ja va a l'institut. Recordes aquells peus i aquells dits de les mans tan menuts que tenia quan va néixer? Doncs ara és més o menys el mateix. S'està estrenant en el camí de la maduresa, l'escola se li quedava petita, l'institut li va a mida i s'hi aboca amb passió.

De totes les converses n'aprens i n'aprèn i un dia, com si no vingués a tomb et diu:

- Si qui vol lluir, ha de patir, qui vol guanyar, ha de lluitar.

Creues els dits, toques fusta i ferro i demanes que no canviï mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada