Moment 3#6

Em pregunta qui són. Són els meus avis.
Em pregunta on són. Ja no hi són, són morts.
Em pregunta on són. I no sé com explicar-li.

Anem al cementiri, tota la família. No sé si tindrà por si li explico que són allà. Li explico.

Passen uns dies i és ella qui m'ho explica a mi.

Els teus avis van passar una porta que es va tancar sola. Hi havia una reixa de punxes i quan es va tancar, es van morir. Ara viuen sols i no els podem anar a veure. Però a la porta hi han escrit els seus noms.

Comentaris

  1. és tan difícil explicar-ho als nens! és que no ho entenem ni nosaltres! ella ja s'ho ha explicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ells mateixos trobin la resposta sempre és la millor opció.

      Elimina
  2. - on és l'avi mama? (el meu avi, el seu besavi)
    - se n'ha anat al cel
    - i com hi ha pujat al cel?
    - en autobus!

    coses que se'ns acudeixen en aquell moment...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix