Calia que parléssim de moltes moltes coses

Carme Guasch i Darné
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Engegar un bloc va lligat a una necessitat expressiva, de trobar i que et trobin, de fer xarxa i saber que hi ha algú que valora el que fas. Ens agrada que ens facin comentaris encara que ens costi tant, de vegades, deixar-ne als altres. I no volem de cap manera tenir la sensació que repetim i repetim i repetim...

Per això inventem premis. Una excusa per fer encara més xarxa. Il cavaliere rosso pensa en mi. I jo remeno els blocs que segueixo i els que no, i trobo...

...dues amigues d'una xarxa de ganxet (las viejas del visillo)
...una imatge inspiradora al mes (relats conjunts)
...poetes que escriuen el que em passa pel cap
...les primeres passes amb les agulles de mitja (entrellanes)
...un cervell reciclador (mama recicla)

Escriuen el que són i m'acompanyen.

M'explico en el que escric. Encara que no sigui puntual a les nostres trobades...

Comentaris

  1. jolin!

    davant el teu bonic post només se m'acut dir jolin

    buenu, i també... gràcies!!

    sonieta-viejalvisillo

    ResponElimina
  2. Gràcies, gràcies, gràcies!!!
    Per aquest impensat guardó,que m'ha fet mooooooooooooolta il·lusió. :D
    I ara que tinc que fer? Explicam-ho si us plau...
    Abraçades!
    Glòria

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres, viejas del visillo, per compartir la vostra amistat amb tots nosaltres!!!

    El que em passa pel cap, gràcies a vosaltres!!! Sobre què fer amb el premi, mirant una mica, he vist que cadascú en fa el que vol. Bàsicament, però, es tracta de triar entre tres i cinc blogs que us agradin i que tinguin pocs seguidors per donar-los el premi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord, doncs mirarem de fer-ho el millor possible.
      Gràcies de nou!
      Ens llegim!!!

      Elimina
  4. Noia, em fa molta gràcia que pensis en mi...la veritat és que fer un blog, mantenir-lo, intentar posar-hi entrades amb una mica de qualitat, no repetir-te... i mil i una coses més té el seu mèrit, petit però el té. Ja saps de què et parlo oi? Doncs el premi més maco, és quan veus que hi ha gent que s'interessa pel que fas i això encara et dona més ànims per a fer entrades noves. Merci per pensar en mi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix