Com dins un vell armari ple d'esvaïts perfums / i de mil coses inservibles

Cançó de capaltard / Joan Sales

Per aquell moment de cançó i piano i pell de gallina. Per Sales, Tísner i Calders. Perquè ningú no et salvi la vida. Per les paraules d'Opòton el vell. Per la mala reputació. Pels moments estelars de la humanitat. Per l'acabadora. Per la dona veloç. Pels fronts oberts del Camiller i la padrina. Per les rialles compartides a l'aeroport gràcies al torn de nit. Per l'apartament a Montparnasse. Pels jardins de Luxemburg. Per jocs compartits. Per dos vols plàcids. Per les excursions a l'aeroport. Per l'estrena a l'institut. Pels castellers. Pel carnaval dels amics de les arts. Per l'arquitecte dels amics de les arts. Per la Maria Aurèlia Capmany. Per Molière. Pel cop de rock. Per l'operetta. Pels incendis. Pels 2play. Per l'assemblea. Per la manifestació. Per la majoria. Per molta feina ben feta.

Però també perquè les tisores eren més grans. Per un esquinç sobre gel. Per un cotxe toca-nassos. Per un queixal que marxa fent soroll. Per l'adeu al Tàpies, al Teixidor, al Nadal... i al Broggi. Per les pèrdues i els patiments dels amics. Per companyies que fereixen. Per insults que no es mereixen.   Per dies dolents.

M'arriba l'olor de la truita de patates i la petita ha fet una migdiada històrica. Els grans dialoguen amb totes les pantalles possibles... com sa mare. Sort que tenim el millor cuiner del món a la cuina. Tenim embotit sense lactosa i un vespre per compartir junts.

Avancem-nos als fets i si l'any que arriba ha de ser un carnaval, que sigui com aquest.