Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Jo sols vull

Imatge
:: com anem, padrina? :: guaita-la. noia, feia molts dies que no baixaves al carrer... :: ja ho sabeu que vaig molt atabalada... no paro... criatures amunt i avall :: sí, noia... no m'hi facis pensar... jo ara ja reposo :: padrina, que avui us he enviat una amiga. feu-li una bona rebuda. es diu joana i només tenia 100 anys, prou temps per fer-se petita, petita, com els seus versos :: no pateixis, que l'hi trobaré un bon lloc. només una cosa... :: digueu :: feia versos que rimaven? ja saps que jo sóc una mica perepunyetes amb això :: segur que us agradaran. sabeu què deia? jo en tinc prou amb llum de sol, blau de mar i verd dels pins, i amb les flors i els cants tan fins de les aus tot fent el vol :: així de ben segur que s'hi trobarà bé :: gràcies, padrina :: noia, no et facis pregar tant per tornar a aparèixer :: no hi patiu, padrina...

Els cinc de la petita

Imatge
Tot són maneres de menjar les olives...

El més important, entre dos amics, són els moments de silenci

Josep Maria Espinàs exactament per això vaig saber que entre tots eres tu qui                                                      m'acompanyaria                     em bressaria                                              m'atabalaria          em faria riure                                                   em faria somniar                                    m'estimaria en sotracs o lliscant suuuaaauuummmeeennnt però junts tots els dies de la nostra vida el comptador marca 15 anys de la gran festa sumem i seguim

Traficants de llibres i de roses

Imatge
A quarts de vuit del matí, a la cantonada de Llúria i Consell de Cent ja sents un murmuri (la veu encara està mandrosa): - Roses? Els llibres exposats parlen sols i n'hi ha tants... De manera que, en cas de dubte, perquè no trieu autors i autores catalans? No serà cap esforç, serà una descoberta fantàstica. Qui us ha fotut al cap que els autors catalans no... Voleu riure? Torn de nit, de l' Agustí Vehí . Voleu erotisme? Recupereu la Maria Mercè Marçal i directa a la vena (ni ombres ni punyetes...). Voleu novela negra? Si us plau... Andreu Martí, Agustí Vehí (de nou),  Marc Pastor , Sebastià Bennasar... Voleu història? Plans de futur, de Màrius Serra , per conèixer un personatge important i menystingut. Voleu poesia? Ja n'he dit una però no oblideu l'Espriu i doneu l'oportunitat a veus més actuals com en Josep Pedrals (el podeu tastar a pedacets cada setmana a La Tribu de Catalunya Ràdio). Per als més petits de la casa? Joana Raspall !!! Fan cent anys

Sotragades

Imatge
Ahir era una bloguera teixidora . Avui un escriptor brillant . Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal. Perquè no tocava, encara no tocava. Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera . I ara, què? Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat. Als llavis, se'ns esbossarà un somriure . O una bona riallada.

No deixis de caminar

Imatge
Ni aturar-nos ni perdre l'esperança. La xarxa ens regala la possibilitat de compartir. Una caminada per una casa gran que no s'omplirà de gent. Una caminada per una lluita que no s'aturarà . Mai. Fins a la victòria.

Primavera als pantalons

Imatge

Moment 3#7

- De gran vull ser... treballadora.

Marges de pedra en sec, l’ordre dels camps

Llum de vi blanc / Joan Margarit Ens fem nostres els paisatges. Se'ns claven endins. No és qüestió de colzes sinó de temps, de passar pels mateixos camins, encara que sigui d'esma. Em retallen imatges del temps d'estiu i sé que són meus. D'esquitllentes o plens d'història. Això mateix ens passa amb les paraules.

Converses impossibles imprescindibles

El nen: Per què tants poetes tenen nom de carrer? La gran: Per què tants escriptors tenen nom de biblioteca? La petita: Si em prenc el xaropet, podré beure un glop d'aigua i menjar una oliva negra?

Ruïnes

Imatge
Al peu de les ruïnes, m'empetiteixo Al cim de les ruïnes, hi brota l'esperança. Darrere les ruïnes, hi torna a sortir el sol. Una proposta de Relats conjunts

Mans a les mans

Imatge
Et duc amb mi em recorden el mar les duràs a les mans pensaràs en els meus dits

Aïllada del món

Imatge
Dilluns, al metro, tothom llegia La Vanguàrdia (sí, sí, majoria absoluta, crec que la regalaven en alguna estació anterior...) Tothom? No!!! Una dama de les agulles resistia a la temptació de les lletres. I l'obra prenia forma... (No, no era jo, que estic enganxada a El rei del món del Macip i encara em costa treure les agulles al transport públic (ai))

Lizaran

Imatge
La meva relació amb les Lizaran va començar amb la Lola. Era la propietària de la botiga de plantes exòtiques de La botiga dels horrors , la primera obra professional que vaig anar a veure sense la família, només amb uns amics de l'institut. Després va venir Poble nou  i encara va recitar el Poema de Nadal  al costat de l'Alfred Lucchetti. Ella era el teatre clàssic català. Aquest to de pastorets i passió. La lligava amb la Maria Matilde Almendros, que venia als estius al poble dels meus avis i feia Sagarra i Pitarra i jo obria els ulls i les orelles i em deixava gronxar pels seus versos. Però després vaig descobrir l'Anna. La força, la presència, la mirada. La capacitat còmica (la recordo molt a El 30 d'abril  i com a propietària d'una sex-shop del barri d'Horta de Barcelona a L'un per l'altre ), la capacitat de donar sentit al text (no m'hauria empassat Tot esperant Godot sense ella i l'Eduard Fernández damunt de l'escenari), la capacit