Sotragades

Ahir era una bloguera teixidora.
Avui un escriptor brillant.
Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal.
Perquè no tocava, encara no tocava.

Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera.

I ara, què?

Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat.

Als llavis, se'ns esbossarà un somriure.

O una bona riallada.


No deixis de caminar



Ni aturar-nos ni perdre l'esperança.
La xarxa ens regala la possibilitat de compartir.
Una caminada per una casa gran que no s'omplirà de gent.
Una caminada per una lluita que no s'aturarà.
Mai.
Fins a la victòria.