Moment 2#3

- No he dit mai que no sigui amiga meva. Només que, de vegades, és absolutament insuportable.

Car no hi ha sal per guardar les paraules...

...sinó els llavis dels fills i els vostres versos.

Poesia completa / Maria Àngels Anglada
Edicions Vitel·la / Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Tot i que de petita que recito versos, ho he fet sempre en família. Però el grup de teatre del que ara ja formo part em va oferir l'oportunitat de recitar en públic. A bodes em convides!!! Allà em teniu mirant de transmetre aquest immens amor per les paraules a un públic (en general, escàs, perquè ja sabem que la poesia provoca al·lèrgia en un percentatge molt alt de la població) però sobretot gaudint de l'oportunitat de descobrir dues poetes brillantíssimes que desconeixia totalment. L'Anglada no és fàcil però la preparació de l'espectacle volia que la recitéssim més i més i més i, de cop, les seves paraules eren teves, prenien tot el sentit.

Tot el sentit.

No ho facis

Sóc mare vocacional. El famós rellotge biològic se'm va encendre als 20 anys. El cos, l'animal que duc a dins, però també el cap em demanaven a crits ser mare. Per circumstàncies de la vida, vaig trigar nou anys a ser-ne per primera vegada. Un amic em va dir que el meu estat natural és l'embaràs. Mai m'he sentit tan plena, tan plàcida, tan equilibrada com durant els tres embarassos. I a les poques hores de tenir-los, hauria actuat com una lleona amb els meus cadells si algú me'ls hagués volgut prendre.

Però tu, que encara no ho has fet, que no sents cap mena d'interès per ser mare, que tens altres inquietuds, interessos, ja t'ho has pensat bé? Perquè no és només la quarentena, la lactància, els bolquers, els metges, els plors, els banys, l'estimulació, les vacunes, l'escoleta, els cangurs, els consells contradictoris que et converteixen sempre en un no-ho-estàs-fent-bé, la trucada de l'escoleta que et fa saltar el cor, els dubtes i més dubtes, la roba, la introducció d'aliments, triar l'altra escola, extraescolars, horaris impossibles, trobar respostes entenedores a preguntes impossibles, mètodes educatius, casals i colònies, llegir contes abans d'anar a dormir, llevar-los amb alegria encara que no t'aguantis dreta... Això no és res. Te n'acabaries sortint, encara que et nominessin a pitjor mare del món.

El que t'has de plantejar de debò és si seràs capaç d'estimar-los sense condicions, dir-los sempre la veritat i no dimitir mai. I quan dic mai, vull dir mai. Perquè si no és així, no t'hi posis. No vull que cap dels meus fills hagi de compartir la vida amb els teus.

El meu amor no entén la paraula morir...

...per estimar-te sempre, no em necessita a mi.

Contra la mort / Pere Rovira
Editorial Proa / Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

He descobert el Pere Rovira en aquest llibre. No n'havia sentit a parlar mai. Ja ho dic sempre, sóc lectora vocacional, no professional, i el meu univers de lectures es forma tot sovint per l'atzar. Em va enamorar amb un altre vers però aquest, que apareix a la contraportada del llibre, em va seduir totalment. En aquest llibre ens hauríem trobat amb l'àvia: rima! I tant que rima. Rima i llisca, rima i acarona, rima i se t'emporta...

No fa gaire una amiga em va dir que no li agradava la poesia. Penso que s'equivoca però no ho sap. El problema és que encara no ha trobat els versos que la facin estremir cada vegada que els llegeixi, per més vegades que ho faci.

M'està costant molt ser constant amb el blog. Em proposo el repte de penjar un o dos versos a la setmana, seguint els consells de l'Emili Teixidor, dels que m'obren l'ànima. Ell diu que ens hem de proposar llegir cada dia un vers (no tot un poema, només un vers). Al cap de l'any, n'haurem llegit 365!!! Jo en penjaré 52 (és un repte), els 313 restants us els deixo triar a vosaltres...

La lectura i la vida: com incitar els nens i els adolescents a la lectura : una guia per a pares i mestres / Emili Teixidor
Editorial Columna / Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Vint-i-un entre els cinc

Us ho vaig avisar... A casa nostra, és una bogeria!!! Ja sé que ho hauria de repartir durant l'any (el compte corrent pensa el mateix). Que tot són cues, que no sempre trobes el que busques, que tot l'any són buides i som tan bojos de fer-ho per Sant Jordi. Però ens agrada tant...

En definitiva, entre els cinc, vint-i-un llibres amplien la nostra biblioteca.

Dels vint-i-un, sis són meus, lo carinyo, tres, i quatre per cada criatura (d'aquests, tres a la botiga de segona mà per recollir diners per la biblioteca de l'escola). Només una nota punyetera: els seus tres superen en pàgines els meus sis. Els meus, tots catalans: Alcàntara, Bosch, Cornudella, Rojals, Solsona, Teixidor. I encara m'han quedat Erra i Rovira. M'esperaré al Sant... o a que els tinguin a la biblioteca.

He començat per la Bosch. Una bogeria de llibre d'autoajuda, però no per als lectors sinó per a l'escriptora. Què té que m'encanta llegir les seves al·lucinades? El vertigen de veure dates que també són meves però amb records diferents? No ho sé, però hi estic enganxadíssima. Ja em va passar amb La família del meu pare i M, ho podia esperar... Suposo que alguna cosa hi té a veure haver-la sentit riure. O l'adores o l'adores.

Els testos milloren les olles

Un dia et planteges que podria aprendre a fer ganxet. Trieu el model i el fil. I en surt això...


Sí, d'acord, tu hi has afegit les dents i els ulls-botons que ella ha escollit. En fa un segon per a un amic invisible i ja no li cal tanta ajuda. Compreu més fils. Fas quaranta anys i, no saps com, et fa un regal...

I mentre tu fas dos intents d'ous de pasqua (el segon una mica més reeixit) ella, sense patró, et planta això...


I penses que sí, que era el moment, que hi té gràcia... mentre t'eixugues les baves que rellisquen barbeta avall.


Les paraules que toquen

Jocs Florals de l'Escola. Només poesia. Els de 2n s'hi estrenen.

Llegeixen els guanyadors, en ordre invers. Quan llegeix el primer, el text em sona... Bé, no em sona, el reconec immediatament. Dels quatre versos, dos són el començament d'una poesia d'una poeta infantil molt admirada, si més no, per mi. És molt evident que la frase en qüestió és complexa per a un alumne d'aquesta edat.

El tema és que no només ha guanyat sinó que l'Escola decideix enviar la poesia al concurs a nivell superior. Ho saben? Els ho he de dir? Em diuen que es podien "inspirar" en poesies conegudes i no crec (no vull creure) que el nen en qüestió ha copiat, però tinc una sensació estranya al cos.

No m'agrada el que ha passat. M'estimo més paraules menys precises però més reals. I no sé què he de fer...