Carrer de les Bugaderes, 39

Des del comiat a la trentena ... De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats. A la mateixa ciutat però amb més amics i una biblioteca i un teatre just al davant de casa. A la mateixa feina però teletreballant i amb uns caps nous acabats d'estrenar. De les ulleres sense marc a les ulleres i un protector dental nocturn. Del bany de color a lluir totes i cadascuna de les meves canes amb alegria. D'escola (AMPA) i institut a institut (AFA i Consell Escolar) i universitat. De dues llicenciatures a les primeres passes per a un nou grau. De saber-me tots els diàlegs de Pixar a mirar sèries d'adults per recomanació filial. De set nebots a nou (i cinc més com si ho fossin). De fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars a tornar a passejar tranquil·lament però pel riu. De navegar amb el mòbil a que sigui una eina imprescindible. De recuperar coneguts a fer-ne tria i recordar-los amb estima i agrair-los tot el que em van donar. Dels amics virtuals a les convers...

Abraça'm Abraça'ns Abracem-nos No s'enyoren tant els petons com l'abraçada plena sincera completa que s'allarga escalfa calma Ho hem de fer més, això d'abraçar-nos 26 anys Sumem i seguim

Cançó de capaltard / Joan Sales Per aquell moment de cançó i piano i pell de gallina. Per Sales, Tísner i Calders. Perquè ningú no et salvi la vida. Per les paraules d'Opòton el vell. Per la mala reputació. Pels moments estelars de la humanitat. Per l'acabadora. Per la dona veloç. Pels fronts oberts del Camiller i la padrina. Per les rialles compartides a l'aeroport gràcies al torn de nit. Per l'apartament a Montparnasse. Pels jardins de Luxemburg. Per jocs compartits. Per dos vols plàcids. Per les excursions a l'aeroport. Per l'estrena a l'institut. Pels castellers. Pel carnaval dels amics de les arts. Per l'arquitecte dels amics de les arts. Per la Maria Aurèlia Capmany. Per Molière. Pel cop de rock. Per l'operetta. Pels incendis. Pels 2play. Per l'assemblea. Per la manifestació. Per la majoria. Per molta feina ben feta. Però també perquè les tisores eren més grans. Per un esquinç sobre gel. Per un cotxe toca-nassos. Per un queixal que m...

car tothom es faria fàstic, menysprearia allò que li pertany i odiaria el seu propi cos. Elogi de la follia / Erasme de Rotterdam Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona T'hem vist néixer. Com et renovaven del tot, t'arreglaven la façana, el carrer. Creixent, ara l'hort, ara la taula... A dalt, a la sala gran, en un dinar d'experiències i en una festa formal. A peu d'hort, sopant en una taula única al món. Al soterrani, en una festa vital i en petites alegries familiars. Sempre extraordinàriament atesos, descobrint plaers del gust i l'aroma, de l'equilibri visual als plats i l'espai , de la sinceritat i el saber fer, vivint parèntesis de la pressa. Comences nous projectes perquè estic segura que la rutina no està feta per a tu. Seran, segur, per gaudir encara una mica més d'aquest privilegi al costat de casa. Hi tornem perquè sempre hi tornarem , perquè pensem en tu quan fem festa i és festa quan...

La darrera setmana de juny ja és prou dura com per engegar el forn i deixar-ne la porta oberta. Sort que ahir algú va obrir la dutxa d'aigua fresca a tot drap i aquest matí ningú havia tancat l'aire condicionat dels núvols...

Gravat de les IV estacions / Joan Sales La possibilitat de trobar estones de temps lliure els mesos de maig i juny és inversament proporcional a la suma del nombre de fills multiplicat pel nombre d'activitats extraescolars de cadascun d'ells més les activitats a les que una mare de família nombrosa que viu a una ciutat i treballa a una altra ha decidit apuntar-se perquè ja no li venia d'aquí.  Si una d'aquestes activitats és la presidència d'una junta d'AMPA, multipliqueu-ho per deu. Però arribarà el juliol. Tindràs caps de setmana. Sortiran de l'escola i no caldrà córrer. Fins i tot, en algun moment, gairebé tots marxaran de colònies i, encara que els enyoraràs molt, molt, molt... hi ha la possibilitat de que recuperis forces. Sí, oi?

És quan dormo que hi veig clar , a On he deixat les claus.../J.V.Foix El surrealisme es fa present a les nostres vides de les maneres més inesperades. És allò que diuen que de vegades la realitat no és gens versemblant . Dines a un local ple de gent encantadora i se t'acut comentar que és el teu aniversari. De cop i volta, mentre prens les teves herbes, se t'acosten a cantar-te la cançó d'aniversari i et porten una espelma. Resulta que un ballarí internacional que corre pel local s'hi ajunta. Tu, l'espelma, el ballarí i les millors cambreres de la capital . No hi ha proves (no sóc persona de reacció ràpida), més que un sotrac, un impacte, un "està passant?". Fas ús de les eines comunicatives que t'ha regalat el teu temps. I una de les blogueres més actives, ganxeteres i energètiques de la xarxa t'envia una cançó personalitzada cantada ves a saber en quin racó. Demà dinaràs al lloc on fa un any vas viure un d'aquells moments. Aquest cop...

Ara que l'any comença , a  Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Si ja va quedar tan bonic, perquè ho hem d'espatllar... Tot i que, si somiem, potser pot millorar i tot.

Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la ...

... ja fa un any que miro el bellugueig dels navegants del meu portal estant. No totes les veïnes han tingut temps de treure el cap . N'hi ha una que us voldria explicar històries, però sempre acaba fent-se enrere. La que treballa en grup, no té mai temps perquè quan no és una cosa, és una altra. Sens dubte, la lectora és la que ha establert rutines i ha trobat el seu forat. També tenim la sentimental, que va fent escrits a tort i a dret, dedicats i concrets, quan li sembla bé. La gran, el nen i la petita van traient el nas. I a la futbolera la tenim calladeta perquè, per un dia que parla del Barça, perden la final. M'agrada aquest raconet , me'l vaig fent meu, i no tinc pressa per arribar enlloc perquè m'agraden els espais tranquils, les paraules justes i els amics fidels. Acosteu-vos sempre que vulgueu i trobarem una estona per fer petar la xerradeta a l'escó del portal del carrer de les Bugaderes, 39. Una mica més encara...El Passeig de Gràcia s'ha llev...

només en dir-nos que ens seguim amant. Dóna'm la mà  a L'irradiador del port i les gavines / Joan Salvat-Papasseit Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Sant Joan és festa gran a la meva família. Se'n diu el pare i el germà i, a sobre, la meva germana va tenir la punteria de néixer el dia després. Per engrandir la festa, aquesta festa de la llum amb els dies més llargs de l'any, lo meu carinyo i jo vam decidir casar-nos pels volts de Sant Joan. Vam tenir un dia clar i llarg, amb una calor suportable, i una companyia fantàstica. Els versos d'avui es van llegir i cantar aquell dia, i ens acompanyaran sempre. Com el moment solemne, que tenim ben present, en què enlloc de dir el conegudíssim "en la salut i en la malaltia..." o respondre únicament "sí", ens vam mirar els ulls i vam dir que procuraríem estimar-nos i ser-nos fidels tots els dies de la nostra vida . Els projectes han de ser factibles...

De totes les coses que m'ha aportat el fet de ser mare, n'hi ha una que m'emociona especialment. No per gran, ni important, ni comentada. És petita i senzilla, i això la fa més enorme que qualsevol altra. La criatura en qüestió ha de tenir entre els 2 i els 6 anys. Aneu caminant pel carrer. Ja no patiu per si caurà perquè aquesta fase està superadíssima, però aneu controlant on para perquè hi ha aquesta tendència al moviment ràpid i sorprenent. Camina al vostre costat. Torneu a mirar endavant i li acosteu lentament, discretament el braç. No, no us estava mirant. Però ho sap. També mira endavant. I també l'estira. En aquest moment, les mans es troben . I seguiu caminant. No sempre sabem veure les mans que s'allarguen sense fer soroll al nostre voltant. A voltes, allarguem la mà i l'espai és buit. Però la vida ens regala aquests instants de coordinació perfecta. No cal mirar, només seguir caminant. Els passos són de cop i volta més segurs, més lleugers. E...

Avui en faries quaranta. Just tres setmanes després dels meus. Com sempre. Dia per dia. I ens trucaríem i ens explicaríem què fan els nens aquesta setmana. No ens caldria allargar-nos gaire: cada setmana ens trucaríem, o ens escriuríem, perquè costa conciliar horaris de trucades. Això si no fossis de promoció de la teva darrera novel·la, un gran èxit de crítica però encara més de lectors. M'explicaries que la gran ja té un noviet i els bessons donen molta guerra. Que això de ser autònom i anar-se a buscar la vida dóna molts maldecaps però et permet veure com creixen els teus fills. M'agradaria ser una de les poques que llegissin els teus manuscrits abans de publicar-los i que escoltessis les meves recomanacions de lectora apassionada. Però encara més tenir un dels papers protagonistes en un grup de teatre amateur de les teves primeres proves d'escriure una obra de teatre. O un paper secundari però pensat només per mi. Riuríem tant junts!!! Recordant les nostres adolescè...

De tenir una única filla a la família nombrosa. De viure a la Gran Ciutat a viure en una de petiteta. De la privada a la pública (amb el mateix tipus de contracte, això sí), amb un any d'atur al bellmig. De les ulleres de pasta a les ulleres sense marc. De quatre cabells blancs al bany de color. De patir per l'escoleta a començar a pensar en l'institut. D'una llicenciatura a dues llicenciatures. D'anar a veure les pel·lícules independents britàniques a saber-me tots els diàlegs de qualsevol pel·li de Pixar. De tenir dos nebots a tenir-ne set. De passejar tranquil·lament pel parc a fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars. De no tenir mòbil a navegar-hi. D'haver perdut el contacte amb antics coneguts a recuperar-los i recordar perquè hi havia perdut el contacte. Dels coneguts físics als amics virtuals. De tenir sis canals de televisió a poder veure-la a la carta. De trigar un quart d'hora a canviar els bolquers a fer-ho asseguda a ...

Fa 25 anys que visc dues vides. A mi no em deixaven ni tan sols entrar a l'hospital: l'havíem de saludar des de la finestra. I només teníem 7 o 8 anys. Només li quedaven mesos, però va resistir fins als 15. Hi ha qui diu que l' Albert Espinosa sempre parla del mateix. Ja ho diuen que són les orelles que escolten les que interpreten el missatge. Hi ha molts tabús familiars, socials, interns que l'Albert rebenta i hauran de ressonar, i ell hi haurà d'insistir i insistir, perquè cal que se l'escoltin . Ara hi ha pallassos, dibuixos, vida dins dels hospitals. Gràcies, Albert, per tot el que hi tens a veure. Jo ja he vist el primer capítol de la sèrie per internet. No és una "sèrie de metges", és moltíssim més que això. Ha de ser un èxit, perquè segur que només veure-la ens fa més persones .

Llegeixo un llibre al tren , com sempre que puc. Aquest cop és "Historia de la lectura" de l'Alberto Manguel. La petita dorm i els altres dos es distreuen dibuixant, xerrant, mirant... Sóc just davant la porta de baixada. - T'agradarà molt aquest llibre. Una dona, encara més kumbaià que jo (que ho sóc més d'esperit que d'indumentària). - Gràcies. Me l'ha regalat una amiga. - Doncs deu ser molt bona amiga teva. Després, llegeix "La biblioteca de noche". Encara t'agradarà més. - Gràcies. S'obren les portes i baixa. La gran obre la bossa, al metro . La senyora que té asseguda al davant se la mira amb suspicàcia. Llavors, la gran treu el ganxet i el fil, i s'hi posa. Els llavis de la senyora esbossen un somriure i, al cap de ben poca estona, ja xerren totes dues com si es coneguessin de tota la vida. Tornem cap a casa en autobús . El nen al seu seient preferit imitant el so i el conductor. La gran llegeix i la petita em demana d...

No entens el món sense nosaltres : hem estat el teu objectiu, la teva raó de viure, la base de tot. De vegades, la càrrega ha estat feixuga (per tu i per nosaltres), la responsabilitat excessiva, l'exigència altíssima, però tot sovint les rialles han fet acte de presència i més enllà del nostre petit espai no hi havia res. Hem après amb tu que no hi ha massa cosa a discutir quan un pensa una cosa i l'altre, una altra, però també que davant de les dificultats de la vida l'única opció possible és un pas davant de l'altre, la cara ben alta i l'esperit alegre . T'hem entès molt millor quan t'hem pres el relleu però et seguim necessitant tant... A tothom que em pregunta dic que no es paga amb diners tot el que has fet per nosaltres i encara fas. Tampoc no ho permetries (gasta-t'ho, nena, que per això treballes). Sé que el millor regal que et puc fer és seguir el teu exemple , però en un dia com avui necessitava dir-t'ho i fer-ho saber a tothom: Mo...

Primera planta Mare al cub. Si una cosa he tingut clara a la vida és la voluntat de ser mare de tres criatures i això ja ho tinc. La gran, el nen i la petita són els fonaments de la casa. País petit. M'estimo el meu país i la meva llengua i no entenc que no s'entengui. Ferida de lletres. Sempre, sempre, sempre duc un llibre a la bossa. I si se m'espatlla el cotxe, es penja la xarxa, hem d'esperar massa al metge i no tinc res per llegir??? Quan queden menys de cinquanta pàgines, en duc dos. I si poden ser d'autors del país, encara millor. I si els trobo a la biblioteca pública, tres punts. I si no hi ha cap llibre... és que hi ha uns mots encreuats!!! Segona planta En grup. Esplais, corals, esbarts, grups de teatre, ampes... Una altra manera d'entendre el lleure. Manetes. Acabo de recuperar la mitja, m'agrada el ganxet, he fet punt de creu, faig col·lecció de receptes, tinc el balcó ple de plantes... En aquest nou món de la virtualitat, necessito f...

Fa uns quants anys que segueixo blogs, un parell que estic enganxada al Google Reader i uns quants mesos que, davant de situacions, comentaris, lectures penso... això té un post. De seguida he tingut clar que serà un poti-poti de moltes coses perquè així és la meva vida i els meus interessos. La mort propera de la meva àvia, que era portera, em va fer pensar en el blog com un bloc (quina gràcia) de pisos i d'aquí li ve el nom. Bugaderes perquè els meus altres avis tenien un safareig públic i 39 perquè són els anys que tinc quan l'estreno i, tot i que sóc de les que els agrada fer anys (malament rai el dia que en deixem de fer), m'agrada tant aquest número que el volia conservar en alguna banda. Per cert, neta de portera i bugaders, potser sí que m'ha costat massa arrencar... Diuen que la primera bugadera que arribava al safareig a l'hivern havia de trencar el gel per posar-se a rentar i d'aquí ve l'expressió. Doncs el primer pas ja està fet. Ara només ...