Al fons de l'estómac

Tots dos van perdre un amic. En el moment de separar-se no ho sabien, però no es tornarien a veure mai més. Ni les xarxes socials hi ajudarien. Es va fer el buit i va desaparèixer el món al seu voltant durant els segons d'una mirada al fons de l'estómac que els va fer mal. L'un se'n tornava al seu país. L'altre no es mouria mai més d'aquell poble menut de la Segarra. En el moment de separar-se, va sonar l'avís, fort, contundent, present, per recordar-los que la vida continuava. L'Óskar va marxar de la mà de la seva mare i la mestra va cridar la classe de les Tortugues. Havia acabat l'hora del pati.

(Concurs de microrelats, 4a participació, 2014)