24 de febr. 2021

Comiat a la quarentena


De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats.
A la mateixa ciutat però amb més amics i una biblioteca i un teatre just al davant de casa.
A la mateixa feina però teletreballant i amb uns caps nous acabats d'estrenar.
De les ulleres sense marc a les ulleres i un protector dental nocturn.
Del bany de color a lluir totes i cadascuna de les meves canes amb alegria.
D'escola (AMPA) i institut a institut (AFA i Consell Escolar) i universitat.
De dues llicenciatures a les primeres passes per a un nou grau.
De saber-me tots els diàlegs de Pixar a mirar sèries d'adults per recomanació filial.
De set nebots a nou (i cinc més com si ho fossin).
De fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars a tornar a passejar tranquil·lament però pel riu.
De navegar amb el mòbil a que sigui una eina imprescindible.
De recuperar coneguts a fer-ne tria i recordar-los amb estima i agrair-los tot el que em van donar.
Dels amics virtuals a les converses amb escriptors i traductors via xarxa.
De veure la tele a la carta a les plataformes.
De canviar bolquers amb malabarismes a deixar anar tota la corda.
Dels arxius multimèdia a l'emmagatzematge a núvol i les converses per videoconferència.
De trobar increïble que algú em digui nena a que ja sigui ridícul.
De sincronitzar agendes a esperar que els altres em comuniquin la seva.
De ser casolana per afició a ser-ho per obligació pandèmica.
De patir per la salut dels fills a patir per la salut dels pares.
De la independència impossible als presos polítics.
De no em puc deixar les claus a no em puc deixar la mascareta.

Amb les mateixes ganes de viure, però amb dies angoixosos.
Amb una mirada optimista però crítica de la vida.
Amb la capacitat d'estimar i patir creixent exponencialment amb el temps i els fills.
Amb un país i una llengua.
Amb el ferm convenciment que tot pot canviar si ens ho proposem tots plegats... i els astres ens són favorables: voler no sempre és poder, tot i que hi ajuda.

Amb el mateix company d'aventures
al petit paradís on bevem la vida a glops petits.

No tots els dies ni totes les decisions ni totes les tries són perfectes.
No tot el que passa al meu voltant depèn de mi.
Però encara hi sóc.



22 de maig 2018

Els divuit de la gran


La paraula i el traç
i el domini del joc.
La rival, estudiada.
La lluita, controlada.

49 raons per seguir-te estimant,
22 més per les que vindran.

El càlcul més precís,
el dibuix inspirat.
La tenacitat justa,
la justícia tenaç.
Segura i insegura,
independent de cap,
només si hi ha abraçades.

Segueix-te preguntant,
segueix posant en dubte
el que et posi al davant
la gent, el temps, la vida.

I si alguna esgarrapa
mira-te-la com saps fer,
llepa't bé les ferides
que aviat seran cicatrius.

Vola alt, sigues tu
que no t'aturi ningú.

El món és a les teves mans.

23 de febr. 2018

Moment 3#8

Si de gran no puc ser actriu
o directora de teatre
o estudiar per la pau al món...
m'agradaria ser filòsofa
perquè sempre em faig moltes preguntes.

14 de jul. 2017

Elogi de l'abraçada

Abraça'm
Abraça'ns
Abracem-nos
No s'enyoren tant els petons
com l'abraçada plena
sincera
completa
que s'allarga
escalfa
calma
Ho hem de fer més, això d'abraçar-nos
26 anys
Sumem i seguim

8 de maig 2017

Un dia històric

08 de maig del 2017
Marca aquesta data com a dia importantíssim al teu calendari.
Recorda'l sempre.
Aquest és exactament el dia en que et vas fer lectora.

A tu, que t'ha costat tant desxifrar el codi.
Com aquella llana que cal cabdellar però és plena de nusos.
Nus a nus els has anat desfent tots.

Tornàvem a casa des de circ.
A diferència d'altres dies, no em demanaves que t'expliqués res.
Estaves en silenci.
Vaig pensar que estaves adormida.
Quan et vaig cridar, em vas dir:
- Estic llegint, mama.
I no et vaig poder dir res més.
Atrapadíssima amb el primer volum de les aventures del Capità Calçotets.

És el clic a l'interruptor.
Mai m'havies fet callar per llegir.
Mai abans t'havia atrapat tant un llibre.
D'un cert gruix, ja.

Un dia històric.

14 de jul. 2016

Els vint-i-cinc amb lo carinyo

Retrat de la gran @bert4rt
Havia d'escriure una declaració d'amor i va sortir més o menys això. I això som nosaltres.

Suc dolç de préssec de setembre.
Escalfor de sol d'abril.
El llibre que buscava a la biblioteca de Borges.
Paraules precises.
Estrips de bata.
L'esclat de la truita al punt.

Pluja d'estels d'un juliol a Aigüestortes.
Vers bategant de Salvat-Papasseit.
Explosió mirabolà àcida i dolça.
Acudits a hores petites.
Notes en harmonia.
Converses en ruta.

Xocolata gelada al balcó calent.
Carícies de llavis encesos.
Sospirs de llençols rebregats.

Tres tries que no són renúncies.
Bellesa a l'orient de les ones.

Procurem viure'ns
i riure
i estimar-nos
a glops petits
tots els dies de la nostra vida.

6 d’oct. 2014

Ets aquí

A diferència de la cançó, quan em desperto, hi ets, i ets la realitat del dia a dia. Per molts anys de glops petits.

A la tarda
Quan la tetera és encesa
Una escalfor m'omple
veig la teva cara
I crec que ets aquí

En un jardí
Quan m'aturo a tocar una rosa
I sentir el seu pètal suau i dolç vora el meu nas
Somric i suposo
Que d'alguna manera, ets aquí

Quan somnio
I de sobte em desperto
Em frego els ulls i mandrejo
I de sobte m'adono que...


Ja és de dia
I la meva fantasia s'esvaeix com un estel distant a la matinada
El meu somni més estimat se n'ha anat
Llavors penso que hi ha només una cosa a fer
Creure que el meu somni és veritable
I que ets aquí, ets amb mí.

Comiat a la quarentena

Des del comiat a la trentena ... De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats. A la mateixa ciutat però amb més amics i una bibli...