Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta versos dispersos

Elogi de l'abraçada

Abraça'm Abraça'ns Abracem-nos No s'enyoren tant els petons com l'abraçada plena sincera completa que s'allarga escalfa calma Ho hem de fer més, això d'abraçar-nos 26 anys Sumem i seguim

Els vint-i-cinc amb lo carinyo

Imatge
Retrat de la gran @bert4rt Havia d'escriure una declaració d'amor i va sortir més o menys això. I això som nosaltres. Suc dolç de préssec de setembre. Escalfor de sol d'abril. El llibre que buscava a la biblioteca de Borges. Paraules precises. Estrips de bata. L'esclat de la truita al punt. Pluja d'estels d'un juliol a Aigüestortes. Vers bategant de Salvat-Papasseit. Explosió mirabolà àcida i dolça. Acudits a hores petites. Notes en harmonia. Converses en ruta. Xocolata gelada al balcó calent. Carícies de llavis encesos. Sospirs de llençols rebregats. Tres tries que no són renúncies. Bellesa a l'orient de les ones. Procurem viure'ns i riure i estimar-nos a glops petits tots els dies de la nostra vida.

On he deixat les claus...

Imatge
On he deixat les claus / J.V.Foix Vols curts, prop del niu. N'aprens. Vols de risc, més enllà. Busques el teu lloc. Un dia, faràs el teu niu. Casa nostra sempre serà casa teva.

Amb frac i armilla blanca

Imatge
Pingüí a Bestiari / Pere Quart La calor fa lliscar el cotó El condicionat inspira la figura. La comunitat dóna el camí. El poeta, les paraules justes. D'on surto?

Hi ha flors a cada marge i el cel és innocent

Imatge
Les cireres ingènues a Els fruits saborosos / Josep Carner Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona No cal que sigui primavera per omplir-nos els ulls i les mans de flors. Divendres teixits de colors. Today is friday!!!

Bru segador, que sua / amb la pitrera nua, / aquí tenim l'ESTIU.

Gravat de les IV estacions / Joan Sales La possibilitat de trobar estones de temps lliure els mesos de maig i juny és inversament proporcional a la suma del nombre de fills multiplicat pel nombre d'activitats extraescolars de cadascun d'ells més les activitats a les que una mare de família nombrosa que viu a una ciutat i treballa a una altra ha decidit apuntar-se perquè ja no li venia d'aquí.  Si una d'aquestes activitats és la presidència d'una junta d'AMPA, multipliqueu-ho per deu. Però arribarà el juliol. Tindràs caps de setmana. Sortiran de l'escola i no caldrà córrer. Fins i tot, en algun moment, gairebé tots marxaran de colònies i, encara que els enyoraràs molt, molt, molt... hi ha la possibilitat de que recuperis forces. Sí, oi?

Quants saberuts que no llegeixen gaire

     Tot n'és ple Quants elefants sagrats que no llegeixen re      Tot n'és ple Tot n'és ple , a Desa aquest llibres al calaix de baix / J.V.Foix Només queden deu dies per Sant Jordi!!! Plou, fa vent, surt el sol i el carrer té aquell color de tempesta que no sap si venir o no, s'ho pensa, i torna el cel ben blau. Com el temps, arriben els llibres. Per tot arreu en trobes, com una pluja, com el vent a la cara, abans de la tempesta. No els volem perquè ens facin saberuts, els volem per ser savis. No els volem per ser elefants sagrats, els volem perquè ens creixin ales i sortir volant...

Gosa el moment que t'ha sigut donat

Imatge
Cant de novembre a   Visions i cants / Joan Maragall La tardor i la primavera tenen una relació particular. No els agraden els extrems però tampoc els agrada la monotonia. Ara vent, ara pluja, ara vida. M'agraden precisament per això, perquè no tenen por al canvi, a la transformació, perquè saben que cal que tot canviï perquè tot segueixi igual . Cal prendre decisions i no sempre és senzill. Cal denunciar sense por tot allò que no és just, encara que ens pugui portar problemes. Cal defensar la llibertat, l'honestedat i la democràcia , perquè són els nostres pilars bàsics. No us deixeu enganyar per la traducció fàcil del verb. Gosar vol dir tenir el coratge suficient . I això és el que ens cal. Cada dia i en tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida. Ja ho sabeu, un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Em preguntes perquè ho faig / només ho faig per tu

Imatge
Només ho faig per tu a Concert de mitjanit / Sau Em va costar. El nen m'ho demanava però reconec que el faig fer suar. La gran també s'hi va apuntar. De manera que, dissabte, tots tres, vam anar al teatre. Al Victòria, el primer teatre al que vaig anar només amb amics a veure una obra professional: La botiga dels horrors. Em vaig enamorar del Pep Anton Muñoz. I dels musicals. I del Victòria. No es estrany que em posi nostàlgica perquè el que vam anar a veure era Sau. I Sopa de Cabra. I els Pets. I Duble Buble. I Lax'n'Busto. El Cop de Rock més dolç que he rebut mai , ple cançons que em permetien cantar la meva música en la meva llengua. Potser la mandra d'acostar-m'hi era la por al sacseig , a veure tot el que ha passat d'allà fins aquí. Ben bé el que explicava la història damunt de l'escenari. Ja m'he sacsejat i ho vaig començar a fer en directe, cantant-les gairebé totes i, al final, pujant al Tren de mitjanit i al Cop de Rock i al que...

És quan plou que ballo sol

Imatge
És quan dormo que hi veig clar , a On he deixat les claus.../J.V.Foix El surrealisme es fa present a les nostres vides de les maneres més inesperades. És allò que diuen que de vegades la realitat no és gens versemblant . Dines a un local ple de gent encantadora i se t'acut comentar que és el teu aniversari. De cop i volta, mentre prens les teves herbes, se t'acosten a cantar-te la cançó d'aniversari i et porten una espelma. Resulta que un ballarí internacional que corre pel local s'hi ajunta. Tu, l'espelma, el ballarí i les millors cambreres de la capital . No hi ha proves (no sóc persona de reacció ràpida), més que un sotrac, un impacte, un "està passant?". Fas ús de les eines comunicatives que t'ha regalat el teu temps. I una de les blogueres més actives, ganxeteres i energètiques de la xarxa t'envia una cançó personalitzada cantada ves a saber en quin racó. Demà dinaràs al lloc on fa un any vas viure un d'aquells moments. Aquest cop...

Tot i que el sol predominarà en la major part del territori,

Imatge
als que continuïn vivint els serà molt útil el paraigua. Referència a un text de Wislawa Szymborska a Jo confesso / Jaume Cabré Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Una novel·la són paraules. Ho deia Mercè Rodoreda i ho repeteix Jaume Cabré quan rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sí, té raó. També una poesia, un assaig, un guió són paraules. També un correu electrònic i una piulada són paraules. Però això no vol dir que unir-les, donar-los estructura, fer-les viure sigui una tasca senzilla. Només l'esforç, l'ofici i l'art de molt pocs aconsegueix que oblidis que només són paraules. Molt pocs et fan volar fins al punt que no recordes que llegeixes perquè estàs vivint allò que passa. Ets el protagonista, o l'acompanyant, o simplement algú que contempla l'escena i la gent del tren, el fred al carrer, el mal d'esquena desapareixen. La Szymborska ens recorda d'una manera elegant que, segu...

Una nit de lluna plena / tramuntàrem la cadena

Imatge
Corrandes d'exili , de Pere Quart L' ARA  demana quins són els millors versos de la poesia catalana. Un dels triats és el que encapçala aquest bloc i que em té el cor robat per la música, per la dificultat d'execució (tot són monosíl·labs) i pel significat. Pere Quart és molt Pere Quart i per això també hi apareixen les Corrandes d'exili. M'agraden tots els que hi apareixen però, per variar, només hi apareix una dona. Reclamo més Montserrat Abelló, més Maria Àngels Anglada... Perquè també hi som, perquè també parlem, perquè la poesia és un dels nostres espais naturals . Encara que no ens ho hagi dit ningú. Tot i que la música és original del Llach, la Pérez Cruz, quan s'hi posa, s'hi posa.

Esperant els dies que vindran

Imatge
Creus en la vida molt més que en la mort. El gos de Goya , a Els dies que vindran / Jordi Carrió Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Els meus pares no parlen mai del passat , o ho fan molt poc. Expliquen poques anècdotes de quan érem o eren petits. Un cop vaig preguntar a la meva mare el perquè. Ella em va respondre que el passat ja no hi era, ja estava fet, que era més important parlar del futur. És una filosofia de vida. No és la meva o no del tot. El passat em serveix per no entaforar a la força el menjar que no agrada als meus fills perquè recordo que el que no m'agradava als sis, seguia sense agradar-me als dotze encara que m'haguessin forçat a menjar-ho. El passat em serveix per veure afirmacions que donava per rotundes i que vaig haver de negar. El passat em serveix per construir el futur i per recordar que em seguiré equivocant perquè, com deia el filòsof, tot canvia, res roman. Crec en la vida molt més que ...

Fe no és esperar

Imatge
Cal que neixin flors a cada instant / Lluís Llach Estem emprenyats, queixosos, cansats i amb raó, és evident. Però, quan les coses anaven bé, no vèiem que hi havia coses que grinyolaven? Quan els diners eren de l'empresa, de l'associació, de l'organització, no tirava tothom llarg? No podem lligar els gossos amb llonganisses perquè arriba un dia que el xarcuter ens demanarà que paguem la factura. Què arreglem asseguts i criticant? Res. Tenim dues opcions, que no tenen perquè ser contradictòries. Una és seguir amb l'actitud de queixa, però de queixa activa. Encara recordo amb nostàlgia quan l'autor del vers que presideix aquesta entrada va dur als jutjats un president del govern per incompliment de promeses electorals. Això ja és fer alguna cosa més. L'altra és recordar que la societat és la suma de cadascun de nosaltres . Si no ens movem individualment, no es mourà res i cal que neixin flors a cada instant. Els moments de crisi són moments de canvi, de rep...

Més enllà / de temors i recances, s'obren sempre / blaus horitzons

Imatge
Ara que l'any comença , a  Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Si ja va quedar tan bonic, perquè ho hem d'espatllar... Tot i que, si somiem, potser pot millorar i tot.

No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.

Imatge
Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la ...

A cal fuster hi ha novetat

Imatge
Ho sap tothom i és profecia  a  Onze Nadals i un Cap d'Any / J. V. Foix Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Hi ha una mena de cosa que en diem l'esperit de Nadal. Cal sentir-lo, no si val fer-ho veure: m'estimo més el malcarat que ajuda sense que ningú ho sàpiga que el que figura més que ningú però no s'ho creu . No té res a veure amb regals, amb grans dinars, amb anar a totes les misses. És més aviat un somriure, una nadala desafinada, una mirada còmplice . Vaig patir una estranya al·lèrgia al senyor Foix quan era adolescent però l'he redescobert gràcies a uns senyors molt divertits que es diuen Dijous Paella i que en van fer una versió rumbera del seu poema al disc Altres cançons de Nadal 3 ( Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona ). Encara em fascina  la grandesa del poeta capaç d'expressar d'una manera tan senzilla el que per a ell era...

un tremolor d'herba tocada / per l'esbatec del primer vent del dia

Imatge
L'acte darrer a  Realitats / Joan Vinyoli Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora . Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent. Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble . Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí. Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri el...

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure

Imatge
Cançó a Mahalta / Màrius Torres Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona La gran, avui, és una mica més gran. No passa res, princesa. Aquest és el camí. Som aquí. Sempre hi serem. Compta amb nosaltres.

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules

Imatge
Nosaltres, ben mirat  a  Paraules al vent / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona A casa, sopant, la petita se m'acosta: - Mama, el tete m'ha pres la O. - Què dius, videta? - El tete m'ha pres la O! - La mare no t'entén. - El tete m'ha pres la O!!! Miro la nevera. Hi tenim moltes lletres-imant per jugar. - No, mira, carinyo, la O és aquí. - No, mama, no. Se'n va. Torna amb una cadira de vímet amb el nom del seu germà. M'assenyala la O del nom. - Ho veus, mama. El tete m'ha pres la O A partir d'aquí, dures negociacions sobre la pertinença de les lletres dels noms de tots els membres de la família.