Esperant els dies que vindran

Creus en la vida molt més que en la mort.
El gos de Goya, a Els dies que vindran / Jordi Carrió
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Els meus pares no parlen mai del passat, o ho fan molt poc. Expliquen poques anècdotes de quan érem o eren petits. Un cop vaig preguntar a la meva mare el perquè. Ella em va respondre que el passat ja no hi era, ja estava fet, que era més important parlar del futur. És una filosofia de vida.

No és la meva o no del tot. El passat em serveix per no entaforar a la força el menjar que no agrada als meus fills perquè recordo que el que no m'agradava als sis, seguia sense agradar-me als dotze encara que m'haguessin forçat a menjar-ho. El passat em serveix per veure afirmacions que donava per rotundes i que vaig haver de negar. El passat em serveix per construir el futur i per recordar que em seguiré equivocant perquè, com deia el filòsof, tot canvia, res roman.

Crec en la vida molt més que en la mort i espero els dies que vindran. Però no puc quedar-me eternament amagada mirant amunt. Cal que prengui decisions per seguir avançant.