Carrer de les Bugaderes, 39

:: com anem, padrina? :: guaita-la. noia, feia molts dies que no baixaves al carrer... :: ja ho sabeu que vaig molt atabalada... no paro... criatures amunt i avall :: sí, noia... no m'hi facis pensar... jo ara ja reposo :: padrina, que avui us he enviat una amiga. feu-li una bona rebuda. es diu joana i només tenia 100 anys, prou temps per fer-se petita, petita, com els seus versos :: no pateixis, que l'hi trobaré un bon lloc. només una cosa... :: digueu :: feia versos que rimaven? ja saps que jo sóc una mica perepunyetes amb això :: segur que us agradaran. sabeu què deia? jo en tinc prou amb llum de sol, blau de mar i verd dels pins, i amb les flors i els cants tan fins de les aus tot fent el vol :: així de ben segur que s'hi trobarà bé :: gràcies, padrina :: noia, no et facis pregar tant per tornar a aparèixer :: no hi patiu, padrina...

A quarts de vuit del matí, a la cantonada de Llúria i Consell de Cent ja sents un murmuri (la veu encara està mandrosa): - Roses? Els llibres exposats parlen sols i n'hi ha tants... De manera que, en cas de dubte, perquè no trieu autors i autores catalans? No serà cap esforç, serà una descoberta fantàstica. Qui us ha fotut al cap que els autors catalans no... Voleu riure? Torn de nit, de l' Agustí Vehí . Voleu erotisme? Recupereu la Maria Mercè Marçal i directa a la vena (ni ombres ni punyetes...). Voleu novela negra? Si us plau... Andreu Martí, Agustí Vehí (de nou),  Marc Pastor , Sebastià Bennasar... Voleu història? Plans de futur, de Màrius Serra , per conèixer un personatge important i menystingut. Voleu poesia? Ja n'he dit una però no oblideu l'Espriu i doneu l'oportunitat a veus més actuals com en Josep Pedrals (el podeu tastar a pedacets cada setmana a La Tribu de Catalunya Ràdio). Per als més petits de la casa? Joana Raspall !!! Fan cent anys ...

Ahir era una bloguera teixidora . Avui un escriptor brillant . Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal. Perquè no tocava, encara no tocava. Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera . I ara, què? Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat. Als llavis, se'ns esbossarà un somriure . O una bona riallada.

Llum de vi blanc / Joan Margarit Ens fem nostres els paisatges. Se'ns claven endins. No és qüestió de colzes sinó de temps, de passar pels mateixos camins, encara que sigui d'esma. Em retallen imatges del temps d'estiu i sé que són meus. D'esquitllentes o plens d'història. Això mateix ens passa amb les paraules.

Pingüí a Bestiari / Pere Quart La calor fa lliscar el cotó El condicionat inspira la figura. La comunitat dóna el camí. El poeta, les paraules justes. D'on surto?

La dóna veloç / Imma Monsó De vegades, els llibres parlen de tu. No esbiaixadament sinó allà on fa mal. Et fan mirar endins i enfora i et canvien. I la Monsó té el do de fer-m'hi aparèixer gairebé sempre. Encara que no la conegui de res. No, ja ho sé, canvia els noms. És una artista amb els noms. De persones i de llocs. Tots els seus llibres són plens de llocs especials, fora de qualsevol circuït turístic, llocs de fugida. Tenen gran ciutat, petita ciutat i aquests espais gairebé imaginaris. Perquè jo crec que no li agraden tant els espais com les paraules que els determinen. Sí, ja ho sé, exagera una mica els caràcters... O no. No us passa de vegades que penseu que la gent és ben estranya? De fet, si us mireu una estona el melic però com si fóssiu algú de fora, no us adoneu fins a quin punt sou estrambòtics, gairebé personatges imaginaris? Aquí és on trobeu la Monsó, sempre en aquest punt d'anàlisi a la corda fluixa entre la realitat políticament correcta i la correcci...

Joan F. Mira (Vist al   Rodamots ). Avui és el dia del llibre i la rosa, de les paraules i l'amor i, sobretot, de l'amor a les paraules. Sortiu i gaudiu-ne i deixeu-vos endur per una contracoberta seductora, un títol encertat, una primera frase prometedora... Hi ha un llibre que us està esperant per dur-vos de viatge, no us el deixeu perdre. En cas de dubte, aquest any, Sales / Calders / Tísner / Rodoreda . Aposta segura. Bona diada a tots!!! I si pot ser també amb música. I si pot ser amb bona música. I si pot ser amb bona música de cobla.

sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho. Incerta glòria / Joan Sales (1912 - 1984) Demà, demà és Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que va tenir una incerta glòria. Que va canviar la Colometa per la Plaça del Diamant ara fa justament cinquanta anys. Que publicava en la seva llengua malgrat tot. Que escrivia cartes personals amb vocació literària. Que no s'estava de dir el que pensava. Que va escriure i tornar a escriure i tornar a escriure la mateixa novel·la. Que tenia un amic poeta Que s'ha-de-llegir. Com el recupera algú que té un racó dalt del món ...

... i és sots aquest record que em poso a escriure . Paraules d'Opòton, el vell / Avel·lí Artís Gener Tísner  (1912-2000) Només queden dos dies, dos dies i ja serà Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que hi veia molt clar amb un sol ull. Que aixecava la bandera en senyal de llibertat. Que sabia viure i veure. Que jugava amb les paraules però sobretot amb les definicions. Que parlava un castellà mexicà acatalanat. Que explicava la seva història de manera sublim...

... en un jardí de casa bona. El principi de la saviesa , a Cròniques de la veritat oculta / Pere Calders (1912-1994) Només queden tres dies, tres dies i ja serà Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que portava les històries una mica més enllà. Que duia el somriure instal·lat a la boca. Que coneixia als japonesos encara que duguessin barretina. Que no celebrava el Pare Noel. A casa, sempre hem fet els Reis. Que va trobar l'encaix perfecte en la germana d'un bon amic, lluny, molt lluny de casa. Que va decidir engegar un coet l'endemà, a les tres de la matinada. Que va descobrir quantes coses es poden perdre en un jardí de casa bona. Que havia de comprar una planta que creixés molt de pressa, però  molt de pressa, molt de pressa...

     Tot n'és ple Quants elefants sagrats que no llegeixen re      Tot n'és ple Tot n'és ple , a Desa aquest llibres al calaix de baix / J.V.Foix Només queden deu dies per Sant Jordi!!! Plou, fa vent, surt el sol i el carrer té aquell color de tempesta que no sap si venir o no, s'ho pensa, i torna el cel ben blau. Com el temps, arriben els llibres. Per tot arreu en trobes, com una pluja, com el vent a la cara, abans de la tempesta. No els volem perquè ens facin saberuts, els volem per ser savis. No els volem per ser elefants sagrats, els volem perquè ens creixin ales i sortir volant...

Nocturn per a acordió de Joan Salvat-Papasseit Ni vaig fer vaga ni em vaig indignar. No m'agrada on és la meva economia. Em sulfuro quan sento indemnitzacions i sous d'alts càrrecs bancaris mentre petites empreses tanquen. No m'ho puc creure quan veig la quantitat d'immobles propietat dels nostres polítics que no van fer res amb la bombolla immobiliària. Però em nego a renunciar a un dia del meu sou, tal i com està la situació, per donar força a unes organitzacions que potser en el seu dia van tenir sentit però avui estan obsoletes i enganxades als seus esquemes antiquats. La majoria d'ells no han trepitjat una fàbrica, no saben què és guardar fusta al moll. Ens estan prenent el pèl per totes bandes. Hem de trobar una altra manera. Hi ha de ser. Una altra manera de fer-nos escoltar, de canviar les coses. N'estic absolutament segura. Potser em quedo sola sota la figuera. Si és així, com a mínim que m'acompanyi un txa-txa-txà.

És quan dormo que hi veig clar , a On he deixat les claus.../J.V.Foix El surrealisme es fa present a les nostres vides de les maneres més inesperades. És allò que diuen que de vegades la realitat no és gens versemblant . Dines a un local ple de gent encantadora i se t'acut comentar que és el teu aniversari. De cop i volta, mentre prens les teves herbes, se t'acosten a cantar-te la cançó d'aniversari i et porten una espelma. Resulta que un ballarí internacional que corre pel local s'hi ajunta. Tu, l'espelma, el ballarí i les millors cambreres de la capital . No hi ha proves (no sóc persona de reacció ràpida), més que un sotrac, un impacte, un "està passant?". Fas ús de les eines comunicatives que t'ha regalat el teu temps. I una de les blogueres més actives, ganxeteres i energètiques de la xarxa t'envia una cançó personalitzada cantada ves a saber en quin racó. Demà dinaràs al lloc on fa un any vas viure un d'aquells moments. Aquest cop...

als que continuïn vivint els serà molt útil el paraigua. Referència a un text de Wislawa Szymborska a Jo confesso / Jaume Cabré Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Una novel·la són paraules. Ho deia Mercè Rodoreda i ho repeteix Jaume Cabré quan rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sí, té raó. També una poesia, un assaig, un guió són paraules. També un correu electrònic i una piulada són paraules. Però això no vol dir que unir-les, donar-los estructura, fer-les viure sigui una tasca senzilla. Només l'esforç, l'ofici i l'art de molt pocs aconsegueix que oblidis que només són paraules. Molt pocs et fan volar fins al punt que no recordes que llegeixes perquè estàs vivint allò que passa. Ets el protagonista, o l'acompanyant, o simplement algú que contempla l'escena i la gent del tren, el fred al carrer, el mal d'esquena desapareixen. La Szymborska ens recorda d'una manera elegant que, segu...

Corrandes d'exili , de Pere Quart L' ARA  demana quins són els millors versos de la poesia catalana. Un dels triats és el que encapçala aquest bloc i que em té el cor robat per la música, per la dificultat d'execució (tot són monosíl·labs) i pel significat. Pere Quart és molt Pere Quart i per això també hi apareixen les Corrandes d'exili. M'agraden tots els que hi apareixen però, per variar, només hi apareix una dona. Reclamo més Montserrat Abelló, més Maria Àngels Anglada... Perquè també hi som, perquè també parlem, perquè la poesia és un dels nostres espais naturals . Encara que no ens ho hagi dit ningú. Tot i que la música és original del Llach, la Pérez Cruz, quan s'hi posa, s'hi posa.

Creus en la vida molt més que en la mort. El gos de Goya , a Els dies que vindran / Jordi Carrió Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Els meus pares no parlen mai del passat , o ho fan molt poc. Expliquen poques anècdotes de quan érem o eren petits. Un cop vaig preguntar a la meva mare el perquè. Ella em va respondre que el passat ja no hi era, ja estava fet, que era més important parlar del futur. És una filosofia de vida. No és la meva o no del tot. El passat em serveix per no entaforar a la força el menjar que no agrada als meus fills perquè recordo que el que no m'agradava als sis, seguia sense agradar-me als dotze encara que m'haguessin forçat a menjar-ho. El passat em serveix per veure afirmacions que donava per rotundes i que vaig haver de negar. El passat em serveix per construir el futur i per recordar que em seguiré equivocant perquè, com deia el filòsof, tot canvia, res roman. Crec en la vida molt més que ...

Ara que l'any comença , a  Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Si ja va quedar tan bonic, perquè ho hem d'espatllar... Tot i que, si somiem, potser pot millorar i tot.

Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la ...

Ho sap tothom i és profecia  a  Onze Nadals i un Cap d'Any / J. V. Foix Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Hi ha una mena de cosa que en diem l'esperit de Nadal. Cal sentir-lo, no si val fer-ho veure: m'estimo més el malcarat que ajuda sense que ningú ho sàpiga que el que figura més que ningú però no s'ho creu . No té res a veure amb regals, amb grans dinars, amb anar a totes les misses. És més aviat un somriure, una nadala desafinada, una mirada còmplice . Vaig patir una estranya al·lèrgia al senyor Foix quan era adolescent però l'he redescobert gràcies a uns senyors molt divertits que es diuen Dijous Paella i que en van fer una versió rumbera del seu poema al disc Altres cançons de Nadal 3 ( Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona ). Encara em fascina  la grandesa del poeta capaç d'expressar d'una manera tan senzilla el que per a ell era...

L'acte darrer a  Realitats / Joan Vinyoli Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Aquests darrers dies de tardor, els mes curts de l'any, m'adono que em llevo molt d'hora . Surto de casa i tot és pujada fins arribar a l'estació del tren. Els llums dels carrers són encesos i el cel encara és fosc però potser no tant. Ja puc veure la vermellor dels núvols que m'anuncien que avui farà vent. Vaig fent eles fins arribar a l'estació i m'adono que visc en un poble . Em creuo amb ben poca gent i la majoria els trobo quan sóc a prop de la meva destinació, en l'estrany intercanvi de gent que em duu a treballar allà quan ells s'han hagut de llevar més d'hora per ser aquí. Passo per la plaça i veig un fantàstic edifici d'en Jujol i m'adono de fins a quin punt els humans som increïbles quan no ens limitem a fer un sostre per dormir sinó que li donem bellesa. Em passarà el mateix quan obri el...