Quan li va caure tot el paperam

I jo, simplement, passava per allà quan li va caure tot el paperam per terra. Ens vam ajupir a la vegada a recollir-lo amb tant mala fortuna que el meu cap va topar frontalment amb el seu. De l’impacte, vaig caure d’esquena i em va passar pel damunt tota una classe de P3 que marxava d’excursió. Comprovava que encara ho tenia tot al seu lloc quan em vaig adonar que la poma del dinar havia anat rodolant fins a anar a petar sota dels cotxes aparcats. Mig estabornida, vaig gatejar per atrapar-la però el braç no m’hi arribava. M’hi vaig haver de posar tota. I el conductor no se’n va adonar. Estirada a l’ambulància, recordava el passat, m'imaginava el futur i analitzava el present. En aquell moment vaig decidir... que no era el meu dia.

(Concurs de microrelats, 5a participació, 2013)