La mirada

És la clau de tot, la clau mestra. Obre tots els apartaments de l’edifici. Ja li va bé, perquè la del primer primera viatja sovint i li ha de regar les plantes. El del segon tercera sempre es deixa alguna cosa. Puja al seu pis, ho recull i ho té preparat per quan vingui el seu amic. El segon quarta el té llogat una executiva agressiva que l’utilitza per escapar-se de tot i de tothom i que mai duu la clau al damunt. El del tercer primera va tenir un sotrac econòmic i el van fer fora però, de tant en tant, encara el deixa entrar. Les noies del tercer tercera programen videojocs i, quan arriba un paquet al seu nom, no cal ni que truqui: el deixa al rebedor i surt. Quan ja no hi sigui, entendran que cap feina és petita. Tot depèn de la mirada.

(Concurs de microrelats, 6a participació, 2016)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix