Carrer de les Bugaderes, 39

A diferència de la cançó, quan em desperto, hi ets, i ets la realitat del dia a dia. Per molts anys de glops petits . A la tarda Quan la tetera és encesa Una escalfor m'omple I  veig la teva cara I crec que ets aquí En un jardí Quan m'aturo a tocar una rosa I sentir el seu pètal suau i dolç vora el meu nas Somric i suposo Que d'alguna manera , ets aquí Quan somnio I de sobte em desperto Em frego els ulls i mandrejo I de sobte m'adono que... Ja és de dia I la meva fantasia s'esvaeix com un estel distant a la matinada El meu somni més estimat se n'ha anat Llavors penso que hi ha només una cosa a fer Creure que el meu somni és veritable I que ets aquí, ets amb mí.

M'agrada pensar que viatgen. Que aprofiten que no estic per elles per fugir. O potser només volen reposar i observar el que passa. Per això, quan em vaig adonar que havia perdut el guant acabat d'estrenar quan me'l vaig treure per marcar la targeta a l'entrada al metro, vaig seguir endavant el meu camí. Vaig fer la jornada laboral. I, al tornar, m'esperava. Va jugar a fet i amagar i el vaig trobar dins la bossa d'escombraries. A mi no m'ho explicarà però, a la seva parella de vida, segur que sí.

No en tens prou amb una sola mà. Ja te'n calen dues. I això vol dir que et vas fent gran i no tenim prou dits per abastar-te . Com és que tot passa tant de pressa? Omples el dia i la casa d'històries de princeses i de germans zoòlegs, de contes de pares i mares i fills i filles i avis i àvies i tota la parentel·la. I de trenes. De moltes trenes de cabells i de fils i d'amics i amigues i de cosins i cosines. I de petons. Amb abraçada inclosa. Ets de música i paraules sentides, escoltades i explicades més que d'aquests dibuixos que encara se't fan llunyans i complexos i que els grans en diem lletres. Però no dius que no a algú que t'acompanya a la biblioteca i t'ajuda a viatjar a mons per eixamplar el teu univers. Com has fet amb tantes altres coses, un dia obriràs els ulls i les lletres i les paraules seran amigues teves ... i seguiràs demanant que t'expliquem un conte abans d'anar a dormir. Per tenir-nos ben a prop. Encara que passin

No deixis mai de crear