24 de febr. 2021

Comiat a la quarentena


De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats.
A la mateixa ciutat però amb més amics i una biblioteca i un teatre just al davant de casa.
A la mateixa feina però teletreballant i amb uns caps nous acabats d'estrenar.
De les ulleres sense marc a les ulleres i un protector dental nocturn.
Del bany de color a lluir totes i cadascuna de les meves canes amb alegria.
D'escola (AMPA) i institut a institut (AFA i Consell Escolar) i universitat.
De dues llicenciatures a les primeres passes per a un nou grau.
De saber-me tots els diàlegs de Pixar a mirar sèries d'adults per recomanació filial.
De set nebots a nou (i cinc més com si ho fossin).
De fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars a tornar a passejar tranquil·lament però pel riu.
De navegar amb el mòbil a que sigui una eina imprescindible.
De recuperar coneguts a fer-ne tria i recordar-los amb estima i agrair-los tot el que em van donar.
Dels amics virtuals a les converses amb escriptors i traductors via xarxa.
De veure la tele a la carta a les plataformes.
De canviar bolquers amb malabarismes a deixar anar tota la corda.
Dels arxius multimèdia a l'emmagatzematge a núvol i les converses per videoconferència.
De trobar increïble que algú em digui nena a que ja sigui ridícul.
De sincronitzar agendes a esperar que els altres em comuniquin la seva.
De ser casolana per afició a ser-ho per obligació pandèmica.
De patir per la salut dels fills a patir per la salut dels pares.
De la independència impossible als presos polítics.
De no em puc deixar les claus a no em puc deixar la mascareta.

Amb les mateixes ganes de viure, però amb dies angoixosos.
Amb una mirada optimista però crítica de la vida.
Amb la capacitat d'estimar i patir creixent exponencialment amb el temps i els fills.
Amb un país i una llengua.
Amb el ferm convenciment que tot pot canviar si ens ho proposem tots plegats... i els astres ens són favorables: voler no sempre és poder, tot i que hi ajuda.

Amb el mateix company d'aventures
al petit paradís on bevem la vida a glops petits.

No tots els dies ni totes les decisions ni totes les tries són perfectes.
No tot el que passa al meu voltant depèn de mi.
Però encara hi sóc.



Comiat a la quarentena

Des del comiat a la trentena ... De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats. A la mateixa ciutat però amb més amics i una bibli...