Carrer de les Bugaderes, 39

Nocturn per a acordió de Joan Salvat-Papasseit Ni vaig fer vaga ni em vaig indignar. No m'agrada on és la meva economia. Em sulfuro quan sento indemnitzacions i sous d'alts càrrecs bancaris mentre petites empreses tanquen. No m'ho puc creure quan veig la quantitat d'immobles propietat dels nostres polítics que no van fer res amb la bombolla immobiliària. Però em nego a renunciar a un dia del meu sou, tal i com està la situació, per donar força a unes organitzacions que potser en el seu dia van tenir sentit però avui estan obsoletes i enganxades als seus esquemes antiquats. La majoria d'ells no han trepitjat una fàbrica, no saben què és guardar fusta al moll. Ens estan prenent el pèl per totes bandes. Hem de trobar una altra manera. Hi ha de ser. Una altra manera de fer-nos escoltar, de canviar les coses. N'estic absolutament segura. Potser em quedo sola sota la figuera. Si és així, com a mínim que m'acompanyi un txa-txa-txà.

Cant de novembre a   Visions i cants / Joan Maragall La tardor i la primavera tenen una relació particular. No els agraden els extrems però tampoc els agrada la monotonia. Ara vent, ara pluja, ara vida. M'agraden precisament per això, perquè no tenen por al canvi, a la transformació, perquè saben que cal que tot canviï perquè tot segueixi igual . Cal prendre decisions i no sempre és senzill. Cal denunciar sense por tot allò que no és just, encara que ens pugui portar problemes. Cal defensar la llibertat, l'honestedat i la democràcia , perquè són els nostres pilars bàsics. No us deixeu enganyar per la traducció fàcil del verb. Gosar vol dir tenir el coratge suficient . I això és el que ens cal. Cada dia i en tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida. Ja ho sabeu, un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Les reunions personals amb mestres de l'escola mereixen ser objecte d'estudi. Perquè jo pregunto, tan malament ho fem les famílies? Un any i un altre, les mestres de la gran i el nen ens han repetit els mateixos problemes. No, si nosaltres amb els diagnòstics hi coincidim. Però passa que cada any ens diuen que a casa no hem de fer res de res, que ho resoldran a l'escola . Aquest any, amb el bemolls plens, els hem recordat que és el mateix discurs de cada any i que petits problemes es van fent grans problemes. En tots dos casos, n'obtenim la mateixa reacció: cara de sorpresa. Sí, nosaltres ja ho sabem, els nostres fills no són els més problemàtics, ni els que més criden, ni els que van més endarrerits (a aquests se'ls pot fer classe de reforç) però són allà, també caldria atendre'ls, no? Ja ho sé, hi ha vint-i-cinc nens a la classe. Per això ens oferim, utilitzeu-nos!!! De debò els pares som tan inútils? En tots dos casos, a més, els problemes es podrien r...

Reunió de feina amb un proveïdor informàtic extern: "Us deixem el full de ruta del software. Ho volem tenir el primer quarter,  per tant ens caldria saber-ho ASAP ". I es queda l'home tan tranquil. Perquè hi ha tants suposats professionals que creuen que si deixen anar algunes parauletes màgiques tothom fliparà en colors ??? Del món de la informàtica o de tots en general. Encara gràcies del full de ruta... Però què li ha fet el pobre trimestre perquè me li foti quarter ? I per què em deixa anar un ASAP  quan els mateixos anglòfons gairebé només ho utilitzen per escrit i, si ho haguessin de dir en català, dirien "a-essa-a-pe"? Posats a dir, que diguin AMAP i ho catalanitzen. Sí, tampoc és tan difícil: Al Més Aviat Possible. Llavors sí que deixaran a tothom amb un pam de nas.

En català han estat, tendres i dolces, les primeres moixaines del meu fill... I ara del català vols que renegui? No ho conseguiràs pas!... No hi ha perill! Jo sento i penso en català, i voldries que en una estranya llengua m'expressés? Un jorn fou nostra parla esclavitzada, però aquells temps no tornaran mai més. Josep Burgas (fragment) Vaig trobar aquest poema en un llibre que vaig llegir de cap a peus quan era menuda a ca la iaia. Me'l vaig aprendre i li vaig recitar. Després, el va aprendre ella i el recitàvem juntes. Avui estic segura que li hauria agradat saber que m'ha tornat al cap després de la sentència del Suprem.

He cantat en corals, he ballat en esbats, he fet teatre, he anat a un esplai i a un grup de joves... i sempre he tingut ben clar que si ho he pogut fer és gràcies a tot de gent que organitza activitats, munta decorats, cus vestits, corre, va a dormir tard, fa tres-centes coses a la vegada. Trobo que és just que, arribada l'hora, part del teu temps el destinis a fer el que van fer d'altres : posar-te al darrere i anar empenyent. Per això ara ets a la junta de l'AMPA de l'escola i de l'escoleta. Perquè creus que cal ser al darrere per valorar el que hi ha davant. Ara, has de tenir molt clar que la teva única satisfacció serà si la feina està ben feta i tot el que pots esperar és no rebre massa crítiques. Tothom és bo a l'hora de criticar des del sofà però poca la gent que s'apunta a tirar les coses endavant. Ei, no som perfectes, acceptem crítiques però no cal... ...que siguis a la festa de Sant Jordi i al teu darrere sentis "Total, tots els premis s...

- No et fa res, oi, que t'agafi uns bolquers i unes tovalloletes, una mica de pernil i un flam? Es que hem anat de bòlit i ens ho hem deixat tot. - Ostres, havíeu de treballar? - No, no hem fet res. Ens hem quedat a casa.

N'estic farta, cansada, esgotada, de sentir notícies que deixen la xarxa pel terra . Tanta negativitat, tant desconeixement, tantíssima por al canvi... Però ja se sap, abans la gent era encantadora, tothom se saludava pel carrer, tothom s'estimava, i vet aquí que arriba la xarxa (amb els estafadors, els pederastes, els pocavergonyes...) i ho fot tot enlaire. Doncs no, no és això de cap de les maneres. L'eina que tenim a les mans és tan impressionant que ens fa por perquè encara és molt nova. Ens està oferint tot allò que hem estat desitjant i no teníem: el do de la ubiuqüitat, els viatges instantanis, un megàfon per a difondre idees... Evidentment que s'hi cola tothom però, oi que no sortim despullats al carrer? Oi que no expliquem les nostres intimitats a tothom que passa? Oi que no anem cridant els dies que serem de vacances a tort i a dret? Només cal això, aprendre a navegar. En el seu dia, la impremta també en va espantar més d'un i es va prohibir llegir i...