Aprendre a navegar

N'estic farta, cansada, esgotada, de sentir notícies que deixen la xarxa pel terra. Tanta negativitat, tant desconeixement, tantíssima por al canvi... Però ja se sap, abans la gent era encantadora, tothom se saludava pel carrer, tothom s'estimava, i vet aquí que arriba la xarxa (amb els estafadors, els pederastes, els pocavergonyes...) i ho fot tot enlaire.

Doncs no, no és això de cap de les maneres. L'eina que tenim a les mans és tan impressionant que ens fa por perquè encara és molt nova. Ens està oferint tot allò que hem estat desitjant i no teníem: el do de la ubiuqüitat, els viatges instantanis, un megàfon per a difondre idees... Evidentment que s'hi cola tothom però, oi que no sortim despullats al carrer? Oi que no expliquem les nostres intimitats a tothom que passa? Oi que no anem cridant els dies que serem de vacances a tort i a dret? Només cal això, aprendre a navegar.

En el seu dia, la impremta també en va espantar més d'un i es va prohibir llegir i es van restringir les lectures. Sí, hi ha llibres molt dolents (no només pel contingut, també per la forma) però per això direm als nostres fills, als nostres amics, a nosaltres mateixos que no hem de llegir? I totes les vides que deixaríem de viure?

Comentaris

  1. T'acabo de descobrir i m'ha semblat que tens una manera d'explicar-te molt original, deu ser genètic, entre portera i bugadera, no?
    M'agrada el teu blog, espero que ens anem llegint!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari. Ja ho diuen que m'agrada fer safareig. Ens anirem trobant per la xarxa...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix