Aprendre a navegar

N'estic farta, cansada, esgotada, de sentir notícies que deixen la xarxa pel terra. Tanta negativitat, tant desconeixement, tantíssima por al canvi... Però ja se sap, abans la gent era encantadora, tothom se saludava pel carrer, tothom s'estimava, i vet aquí que arriba la xarxa (amb els estafadors, els pederastes, els pocavergonyes...) i ho fot tot enlaire.

Doncs no, no és això de cap de les maneres. L'eina que tenim a les mans és tan impressionant que ens fa por perquè encara és molt nova. Ens està oferint tot allò que hem estat desitjant i no teníem: el do de la ubiuqüitat, els viatges instantanis, un megàfon per a difondre idees... Evidentment que s'hi cola tothom però, oi que no sortim despullats al carrer? Oi que no expliquem les nostres intimitats a tothom que passa? Oi que no anem cridant els dies que serem de vacances a tort i a dret? Només cal això, aprendre a navegar.

En el seu dia, la impremta també en va espantar més d'un i es va prohibir llegir i es van restringir les lectures. Sí, hi ha llibres molt dolents (no només pel contingut, també per la forma) però per això direm als nostres fills, als nostres amics, a nosaltres mateixos que no hem de llegir? I totes les vides que deixaríem de viure?

Comentaris

  1. Ganxetades25 d’octubre del 2010, a les 21:41

    T'acabo de descobrir i m'ha semblat que tens una manera d'explicar-te molt original, deu ser genètic, entre portera i bugadera, no?
    M'agrada el teu blog, espero que ens anem llegint!

    ResponElimina
  2. Bugaderes3926 d’octubre del 2010, a les 15:16

    Moltes gràcies pel comentari. Ja ho diuen que m'agrada fer safareig. Ens anirem trobant per la xarxa...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Obro el llibre i llegeixo en veu alta: CONTINUARÀ... Respiro tranquil·la perquè fa dies que mesuro el ritme de lectura. No vull separar-me d'uns personatges que ja són com de la família, d'uns paisatges que formen part de mi. Sé que ell se n'ha adonat. El llibre, vull dir. Per això ha afegit aquesta darrera paraula al final, una paraula que no apareix als seus companys d'edició. Ja sé perquè ho fa. No vol deixar-me desesperançada i buida, com m'ha passat tantes altres vegades. M'envia un missatge ben clar: tothom pot recordar més o menys la història llegida però només alguns la podem fer créixer. M’assec davant de l’ordinador i somric davant el full en blanc. Aquesta vegada, ja ve ple de colors. (Concurs de microrelats, 7a participació, 2016)
Segueix llegint »

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Imatge
La bola de cristall  a 10 milles per veure una bona armadura / Manel Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació. És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra . Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim " (Manel dixit). (Sí, la poesia és plena de...
Segueix llegint »

Moment 3#6

Em pregunta qui són. Són els meus avis. Em pregunta on són. Ja no hi són, són morts. Em pregunta on són. I no sé com explicar-li. Anem al cementiri, tota la família. No sé si tindrà por si li explico que són allà. Li explico. Passen uns dies i és ella qui m'ho explica a mi. Els teus avis van passar una porta que es va tancar sola. Hi havia una reixa de punxes i quan es va tancar, es van morir. Ara viuen sols i no els podem anar a veure. Però a la porta hi han escrit els seus noms.
Segueix llegint »