La meva relació amb les Lizaran va començar amb la Lola. Era la propietària de la botiga de plantes exòtiques de La botiga dels horrors , la primera obra professional que vaig anar a veure sense la família, només amb uns amics de l'institut. Després va venir Poble nou i encara va recitar el Poema de Nadal al costat de l'Alfred Lucchetti. Ella era el teatre clàssic català. Aquest to de pastorets i passió. La lligava amb la Maria Matilde Almendros, que venia als estius al poble dels meus avis i feia Sagarra i Pitarra i jo obria els ulls i les orelles i em deixava gronxar pels seus versos. Però després vaig descobrir l'Anna. La força, la presència, la mirada. La capacitat còmica (la recordo molt a El 30 d'abril i com a propietària d'una sex-shop del barri d'Horta de Barcelona a L'un per l'altre ), la capacitat de donar sentit al text (no m'hauria empassat Tot esperant Godot sense ella i l'Eduard Fernández damunt de l'escenari), la capacit...
he descobert a través d'un altre blog el teu. M'ha agradat molt. M'ha agradat molt conèixer l'origen de l'expressió "trencar el gel".
ResponEliminaEl teu blog m'ha recordat una mica a les intencions del meu: una mica de lletres, una mica d'anècdotes de nens, paraules que m'agraden...
t'aniré seguint. Ah! em deixes explicar al blog l'origen de "trencar el gel"? m'encanta aprendre aquestes coses.
Paula
Moltes gràcies, paraules petites. Encara estic mirant de situar correctament el blog i m'agrada saber que hi ha algú en una altra pantalla interessada pels meus comentaris. I tant que pots utilitzar l'origen de l'expressió!!! Jo l'he tret d'una altra banda i així anem aprenent tots plegats... Espero fer-te una visita (virtual) ben aviat!!!
ResponElimina