Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta en família

Els divuit de la gran

Imatge
La paraula i el traç i el domini del joc. La rival, estudiada. La lluita, controlada. 49 raons per seguir-te estimant, 22 més per les que vindran. El càlcul més precís, el dibuix inspirat. La tenacitat justa, la justícia tenaç. Segura i insegura, independent de cap, només si hi ha abraçades. Segueix-te preguntant, segueix posant en dubte el que et posi al davant la gent, el temps, la vida. I si alguna esgarrapa mira-te-la com saps fer, llepa't bé les ferides que aviat seran cicatrius. Vola alt, sigues tu que no t'aturi ningú. El món és a les teves mans.

Poc a poc i bona lletra

Fas i deixes fer. Aquesta és la teva màxima de tota la vida que converteix en progressista qualsevol idea conservadora. No sents nostàlgia del passat ni somnis de futur perquè vius al present. Segurament aquest és l'únic punt en comú amb la teva parella de ball. Xofer vocacional, la velocitat només t'agrada al volant. Per a la resta, tranquil·litat i paciència . No tens pressa. Volies família nombrosa però sempre ens has deixat circular per un altre carril. Amb les càmeres enceses per saber com estàvem, sense necessitat de sancionar. La comptabilitat, la informàtica i l'evolució científica són les teves passions solitàries. T'agrada la gent però no et desviuràs per les relacions socials sense objectiu comú. Agrades a la gent perquè escoltes molt i critiques poc. I perquè sempre hi ets, amb el cor a la mà, disposat i preparat pel que sigui menester.

Mestressa de la seva vida

Imatge
Pacient i tossuda , gairebé no recordo com era la vida sense ella. Encara és la persona amb la que he compartit coixí durant més temps. L'he vist carregar-se un llit per un gol del Barça, recitar en veu alta els apunts d'infermeria i cantar al Pumucki que encara no sé ben bé qui és (segurament perquè jo era més de Fraggle Rock). El control emocional de portes enfora no dissimula la tempesta que viu al seu interior . Deixa fer fins que considera que allò no i llavors és implacable. Va a la seva però treballa per tots. La seva feina és d'una generositat extrema que no és a l'abast de tothom. I pels seus fills, no ma-ta però gairebé. Li omplen tots els espais lliures i part de l'estranger. Hi va haver un temps que no creia en ella mateixa però va trobar les estratègies per girar la truita i avui que fa anys és mestressa de la seva vida . Només per això ja mereix tots els meus respectes. El meu amor fraternal el té guanyat des que era un misteri a la panxa de la ma...

I que et digui que ho has fet prou bé

Imatge
L'arquitecte a Espècies per catalogar / Els amics de les arts És curiós que t'agradi fer teatre però no t'agradi disfressar-te. Sempre pots argumentar que et ve de lluny. Encara que ara no ho sembli, de petita eres extremadament tímida. I cada any, encara que el dijous haguessis menjat la truita i la botifarra d'ou, estaves convençuda que series l'única disfressada de l'escola , que t'havies equivocat de dia. Un any, va nevar (aquests de la capital, que de quatre volves en diem nevada). I va ser molt màgic. Però tret d'aquell any... La cosa empitjora quan ets mare de tres criatures i a l'escola diuen que han de portar una disfressa original, que l'hagin fet ells i que l'hagin fet a casa . I un et demana anar de contenidor d'escombraries orgàniques i l'altra de tortuga i l'altra... Si hi ajuntes que, acostumada com estàs a deixar-ho tot per darrera hora (bàsicament perquè poden canviar quinze vegades d'idea la setmana ante...

Els nou del nen

Imatge
Sincer, apassionat i segur d'ell mateix, res no l'atura quan un tema l'interessa . El nostre home de la corbata remenarà l'espai, la xarxa i la biblioteca a la recerca de més informació. Potser aquesta set de coneixements va fer que amb dos anys entengués la relació entre lletres i paraules i als tres fos capaç de llegir qualsevol text amb lletra d'impremta gràcies a les parades del tramvia. Més del teclat que del llapis, més del museu que de jugar al carrer, més d'activitats amb objectiu que del lleure pel lleure, no en tindria mai prou de bicicleta i futbol. És de grup social petit i estable, de costums i horaris, de saber què farem, quan i com. Tant et regala les abraçades i els petons més dolços com s'indigna fins a l'ànima. Però després torna, i reconeix, i analitza, i millora. Grans esperances . Va néixer 191 anys després de Dickens, dia per dia, i quan mirava de lligar-ne la coincidència he trobat que aquest títol li escau com cap altre. E...

No em vull / subjecte a cap designi que no pugui / sotmetre al ritme encès de les paraules.

Imatge
Ara que l'any s'acaba , a Els bells camins / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Pels petits desitjos fets realitats. Pels aniversaris alegres. Per les festes sorpresa i els moments de cristall. Pel comiat a bolquers i xumets. Pel darrer curs a l'escola. Pel partit guanyat. Per saber perdre. Pels moments a les vacances. Per les trobades familiars màgiques. Pel jo confesso. Per primavera, estiu, etc. Per les cartes completes. Pel dia amb el senyor Jules. Per l'aigua bruta. Per les negres tempestes. Per l'any de la plaga. Per les polseres vermelles. Per l'òpera en texans. Per la sagrada família. Pels singulars. Pel polònia i el crackòvia. Per la nostra. Pel pa negre. Per les piulades. Per la tribu. Pel que què tenim. Pels "porqué" i el "puto amo". Per les copes que s'aixequen i les que s'aixafen. Perquè ara ens llevem molt d'hora, molt d'hora. Perquè la ...

Dona d'empenta, d'una edat estupenda

Imatge
Exerceixes de mitjana. No tens cap intenció de passar desapercebuda per la vida . Les coses clares i la xocolata espessa, encara que tant les paraules com el menjar et portin problemes. I què? Vas passar un any amb les mans encetades. Et veig amb les trenes, el teu somriure i les terribles butllofes. Però cal molta força per tombar una muntanya i tu no només no et deixes tombar sinó que les dificultats et donen encara més força per avançar. Vas complir amb el que l'època exigia, mestressa de casa, casada amb dos fills, i quan els vas tenir una mica espavilats va sortir el teu veritable jo: graduat escolar, oient a la Facultat de Teologia, tresorera de l'Associació de Famílies, col·laboració amb diverses ONG, paradetes, organitzar i repartir roba i menjar... I ara la xarxa, els correus electrònics, els blogs... El teu home t'estima i t'admira. I tu l'estimes i l'admires. Potser per això us baralleu tant. Ell és el teu puntal. Tu ets el seu puntal . I la res...