Carrer de les Bugaderes, 39

No em penso posar nerviosa per la final de la copa. No em penso posar nerviosa per la final de la copa. No em penso posar nerviosa per la final de la copa. No em penso posar nerviosa per la final de la copa. No tinc cap mena d'intenció de posar-me nerviosa per la final de la copa. No m'estic posant nerviosa per la final de la copa. Gens nerviosa per la final. Que et dic que no. (Ai)

... però jo els compraria la fàbrica sencera!!! Quan se'n sap, se'n sap. I punt. I que som collonuts, que coi!!!

Darrerament, s'ha posat de moda ostres.Nadal.és.un.pal. No pas per mi: penso en els que no hi són amb els ulls humits però un somriure als llavis, visc la màgia del Tió tot i que ara em toca el paper de bruixota, miro d'aprendre nadales noves i en sonen i ressonen per casa a tothora... Ja ha passat? Tranquils: només queden 364 dies per tornar-hi (i encara tenim dues setmanes per allargassar-lo...). En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o del pla aquesta tonada floria? Quina fou la primera que es trobà amb la blanca melodia com una oreneta caçada amb la mà, sense esquerperia? Quina dona del meu país, amb aire amorós i enyoradís, vestida de sarja i esclop, però amb una veu molt clara va cantar per primer cop la cançó del Noi de la Mare? Jo em penso que era de feixes foranes, d’aquelles que van dur l'arada al puny, avesada a sentir les campanes una mica de lluny; avesada a sentir el cop que pega la destral que esmussa el fil; i el cucut...

En català han estat, tendres i dolces, les primeres moixaines del meu fill... I ara del català vols que renegui? No ho conseguiràs pas!... No hi ha perill! Jo sento i penso en català, i voldries que en una estranya llengua m'expressés? Un jorn fou nostra parla esclavitzada, però aquells temps no tornaran mai més. Josep Burgas (fragment) Vaig trobar aquest poema en un llibre que vaig llegir de cap a peus quan era menuda a ca la iaia. Me'l vaig aprendre i li vaig recitar. Després, el va aprendre ella i el recitàvem juntes. Avui estic segura que li hauria agradat saber que m'ha tornat al cap després de la sentència del Suprem.

Té 94 anys i n'ha esmerçat un bon munt entre llibres (és bibliotecària de professió) i paraules (és poeta infantil de vocació). Bib Botó ens convoca a parlar d'ella , a llegir-ne els poemes, a apropar-nos a la seva obra durant aquest mes de novembre. M'afegeixo a l'homenatge, tot i que no sóc una biblioteca, penjant a l'entrada del bloc-blog el poema que més ens agrada a casa i un sobre els llibres que he trobat per la xarxa. Abans, però, per quan una Biblioteca Joana Raspall (estan remodelant la de Sant Feliu i a Sant Joan Despí en fan una de nova)? Segurament seria el millor reconeixement. El bany La nina de drap que més m’estimava s’ha descolorit perquè l’he banyada. Quan la mare em renta, jo també tinc por que em descoloreixin l’aigua i el sabó. Cada dia ho miro..., però veig que no. Els llibres Arrenglerats en els prestatges semblen soldats o personatges tots enrampats. Si en prens algun veuràs que són una altra cosa. Dintre la mà seran un...

Al mateix carrer, em creuo amb el Xavi Bosch (que alt!) i amb el Pere Arquillué (quina mirada!). Al mateix aparcament, m'entrepusso (literalment) amb el Carles Capdevila (de nou, que alt!) i vaig darrere de l 'Antoni Bassas (quan no feia les Amèriques). I el nen comparteix camió de bombers en un parc infantil amb un dels de l' Eva Piquer . Al mateix espai, el Xavier Cassadó em veu tan perduda que m'indica el camí correcte. Faig l'aperitiu al costat del Lluís Marco , que no aixeca els ulls del diari. Al súper coincideixo amb la Montse Guallar i a la perruqueria, amb el Joan Maria Pou . Ja ho dic jo, que som un país petit. Els ho dic que m'agraden ? Que ho fan molt bé? Que són una mica meus sense conèixer-los? I que no vull saber absolutament res més de la seva vida (és per la seva feina, que els admiro) però em fa contenta compartir aquest petit pedaç amb ells? No estan treballant, estan vivint i tenen dret a l'anonimat . Però no necessiten sentir-se r...

Darrerament, eres allà. Abans, no ho sé, tinc tan mala memòria. Però era la meva pàgina obligada del suplement. Rebregat a la bossa, entre papers a la tauleta de nit, no anava al reciclatge si no havia llegit Solà, Serra i Teixidor i, quan voltaven per allà, Cabré i Sánchez Piñol. I també la Piquer, per passar una estona desacomplexada. I darrerament el Llort, per la sorpresa. T'ho confessaré: quan parlaves de congressos i jornades, el volt era més curt. Què vols, sóc de ciències, jo. Però quan parlaves d'una traducció, o defensaves la llengua, o argumentaves esclars i deunidós, em tenies allà, passant i repassant, mirant d'entendre-ho tot. No només el fons, també la forma . Des del que espero que sigui un gran grup dels que no t'hem gaudit a les classes, perquè no som estudiosos, però estimem la nostra llengua i ens agrada tenir-ne cura, moltes gràcies per tot . També nosaltres som una mica més orfes avui... "[...] ni un minut més inferior a cap altra ....